En l'entrevista que el diario.es va realitzar al filòsof José Antonio Marina, hi ha una resposta a la pregunta del periodista que és preocupant, però lamentablement hi atina. 

 "En este momento estamos viendo como en naciones con gran tradición democrática hay mucha gente joven que empieza a pensar que, a lo mejor, no es tan importante vivir en un sistema democrático. Que estarían dispuestos a vivir en un régimen autoritario.

El filósof José Antonio Marina ha publicat conjuntamet amb l'historiador Javier Rambaud: Biografía de la humanidad.

"¿Cree que es urgente esta mirada atrás ante movimientos intelectuales y filosóficos como el transhumanismo?

"Cuando las religiones se unen a la política, todo se va al carajo" Creo que estamos en un momento en el que se van a vivir cambios muy acelerados. Ante el transhumanismo y el posthumanismo, yo me pregunto: 'Vamos a ver exactamente si antes entendemos cómo hemos llegado hasta aquí, qué es lo que somos'.
Hay algo sobre lo que ya había reflexionado en Tratado de la filosofía Zoom (Ariel, 2018) y en La lucha por la dignidad(Anagrama, 2005). En estos libros me convencí de que afirmamos constantemente cosas como si fuesen evidentes, pero que no lo son.

Estamos en una cultura del usar de todo, incluso los conceptos, sin entender muy bien de lo que tratan. Y eso puede plantear problemas muy graves. En este momento estamos viendo como en naciones con gran tradición democrática hay mucha gente joven que empieza a pensar que, a lo mejor, no es tan importante vivir en un sistema democrático. Que estarían dispuestos a vivir en un régimen autoritario. Hay que comprender de dónde viene esto."

El resultats de les últimes eleccions no ja al Brasil, sinó a uns quants països europeus, ens aboquen a aquests tipus de sistemes de Govern autoritaris i relativament democràtics, i és que viure en una democràcia no és fàcil, sobretot si els únics que ho són de demócrates són els ciutadans, atès els Governs en general fa ja temps que han deixat de ser-ho.
I és que el fet de viure en una no democracia, instal·lar-se en la dictadura més o menys encoberta, és llaminer. Per ejemple, en una dictadura no hi hauria cas 'restes de Franco', ni el problema Villarejo, s'arreglen ambdós casos ràpid, amb les restes es fa el que el Govern li sembli, i en el segón es tanquen els mitjans que reprodueixin les gravacions del comissari, que segurament patiria algún accident tipus Baader Meinhof, i problema resolt. Lasa i Zabala en podrien parlar dàixò si no haguessin estat assassinats i enterrats en calç viva, per un Govern democràtic i d'esquerres.
Però aixó és retrocedir en el temps, un temps del que ja en venim prou saturats i s'ha d'afrontar malgrat el seu cost, el fet de viure en democràcia, en un estat el més democràtic possible, i malgrat el deteriorament de la classe política, tant la vella com la nova, s'ha d'anar a les urnes a cada elecció, però és per aixó que s'ha d'anar en compte a l'hora de 'voxtar' a segons quins Ciutadans, encara que sigui per alló del boig conegut i el savi per conèixer.

 Hi ha qui planteja que la gent s'hauria d'examinar per poder accedir al dret del vot, remetent-se a Plató, encara que ja Assimov tenia un conte sobre aquest tema, en el que el vot de tota una nació requeia en una sola persona, escollida i preparada.

La democracia consisteix en escollir als nostres representants lliurement, però el que fem no és més que ficar una papereta en una urna, d'acord amb les mentides que ens han fet creure, assegurant-nos que faran el que després no fan, però la democracia també és la responsabilitat dels propis ciutadans de denunciar aquestes mentides i obligar-los a governar com cal.