S'ho pregunta Josep Maria Espinàs: ¿soc vell o soc gran?. No dubto que l'expressió "gent gran" s'ha implementat amb molt bona intenció, però no hi estic d'acord. Fa uns quants dies ens han fet saber que s’ha de celebrar –probablement ja s’ha celebrat– el Dia Internacional de les Persones Grans. ¿Que potser la paraula ‘vells’ ha sigut classificada com a no correcta, discriminatòria, pejorativa?
No dubto que l’expressió "gent gran" s’ha implementat amb molt bona intenció, però no hi estic d’acord. La vellesa és respectable mentre que la 'grandesa' d’una persona pot ser discutida. Molta gent gran ha fet barbaritats. Hi ha gent gran impresentable. La vellesa, en principi, no és partidària de l’agressivitat, mentre que la llista de persones grans que ha fet, i fa, notables barbaritats, és evidentment llarga. ¿I quina ambició té la majoria de la gent vella? Poder sobreviure pacíficament.
Em recordaran que hi ha persones a qui no els agrada que els diguin "vells". Ho comprenc i ho respecto. Però penso que és molt adequat, i saludable, acceptar els fets.
Jo sé que soc un vell i, naturalment, no faig cap esforç per dissimular-ho, per mantenir una certa salut mental. Reconec que no és fàcil ser vell. Al nostre voltant es multipliquen incentius, propostes que passen de llarg. I, si no passen, ens exposem a rebre una patacada. El progrés explora terrenys de futur amb armes constantment renovades. I si un vell no accepta ser vell es fabrica un notable ridícul.
Hi ha una sentència anònima molt rotunda que em sembla defensable: "Els vells no es fan més savis. Simplement, els vells es van fent més vells". Naturalment, cadascú a la seva manera. Com cada jove construeix la seva joventut. - Josep Maria Espinàs.
A PROPÒSIT DE LA GEN GRAN.
Abans, el saber i l'experiència estaven en mans de la gent gran; actualment s'han bescanviat els papers, l'experiència s'ha perdut sobrepassada per la modernitat i el coneixement s'està esvaint i la gent gran ha perdut autoritat i s'ha perdut enmig de la velocitat a la qué es mou el nou coneixement. O potser és que el concepte d'experiència i coneixement han canviat?.
Per cert que en aquest sentit, el meu pare, sempre m'està donant la tabola dient-me que s'ha de respectar la gent gran. No hi estic d'acord, puig s'ha de respectar a tothom que sigui digne de ser-ho, i no pel sol fet de l'edat. I és que en el fons l'experiència de la gent gran consisteix en una reiterada acumulació d'errors no admesos. Debades doncs, fer-ne massa cas, encara que necessiten i necessitem ser escoltats i cal fer-ho, tot i que sovint no serveix per a res important. Però?
Quan jo en sigui de gran, espero no comportar-me com un vell, o això penso ara. Després..., després suposo que faré com tothom, encara que vull dir en descàrrec de la gent gran, que el comportament anòmal que els acompanya a partir d'una certa edat, no és pas culpa seva, car sospito que la naturalesa adequa el grau de pensament a l'edat per fer més suportable el fet irremeiable de la decadència física, acompanyant-lo doncs de la psíquica. I és que de no ser així, envellir plenament conscient, seria terrible.
El pare li va costar reconèixer que era vell i ho va portar molt malament, prou que ho vàrem patir a casa, però que has de fer, si ja veus a venir que si arribes a la seva edat ((98) et comportaràs igual o pitjor que ell, per més que ara et sembli que n'has après dels seus errors i tu no hi cauràs, saps que et comportaràs igual, de sempre ha estat així, tot i que és cert que hi ha qui sap envellir amb més dignitat i elegància que altres, i és que de fet, un no envelleix com vol sinó com pot o com el deixa la vida, i per aquest procés com pel de la vida, no hi ha manual d'instruccions.
A PROPÒSIT DE LA GEN GRAN.
Per cert que en aquest sentit, el meu pare, sempre m'està donant la tabola dient-me que s'ha de respectar la gent gran. No hi estic d'acord, puig s'ha de respectar a tothom que sigui digne de ser-ho, i no pel sol fet de l'edat. I és que en el fons l'experiència de la gent gran consisteix en una reiterada acumulació d'errors no admesos. Debades doncs, fer-ne massa cas, encara que necessiten i necessitem ser escoltats i cal fer-ho, tot i que sovint no serveix per a res important. Però?
Quan jo en sigui de gran, espero no comportar-me com un vell, o això penso ara. Després..., després suposo que faré com tothom, encara que vull dir en descàrrec de la gent gran, que el comportament anòmal que els acompanya a partir d'una certa edat, no és pas culpa seva, car sospito que la naturalesa adequa el grau de pensament a l'edat per fer més suportable el fet irremeiable de la decadència física, acompanyant-lo doncs de la psíquica. I és que de no ser així, envellir plenament conscient, seria terrible.
El pare li va costar reconèixer que era vell i ho va portar molt malament, prou que ho vàrem patir a casa, però que has de fer, si ja veus a venir que si arribes a la seva edat ((98) et comportaràs igual o pitjor que ell, per més que ara et sembli que n'has après dels seus errors i tu no hi cauràs, saps que et comportaràs igual, de sempre ha estat així, tot i que és cert que hi ha qui sap envellir amb més dignitat i elegància que altres, i és que de fet, un no envelleix com vol sinó com pot o com el deixa la vida, i per aquest procés com pel de la vida, no hi ha manual d'instruccions.
M'ho deia en un comentari sobre aquest tema el malauradament desaparegut blocaire Brian.
"Ha, ha! M'ha fet molta gràcia això de "Quan jo en sigui de gran, espero no comportar-me com un vell...". Des que el món és món, els vells s'han comportat com vells i els joves com joves."
Deia Cioran que la vellesa és l'autocrítica de la naturalesa, però hom pensa que més aviat es tracta d'una venjança, molt cruel per cert.
.png "English"){kind=small}
19 Comentaris
Suposo que una de les coses bones de la vellesa és no donar-li moltes voltes al concepte (o a la realitat). Pensar en la vellesa és cosa de joves. Els vells tenen tendència a pensar en la joventut
ResponEliminamiquel
Hola saragatona, no penso en la joventut, encara no dec ser vell, de fet fer-se gran, envellir, com tot a la vida, és acceptar-ho amb naturalitat o amb major o menor resignació, no hi a altra remei.
EliminaNo me suena bien eso de "el diablo sabe más por grande que por diablo".
ResponEliminaSoy viejo...y me mola cantidubi...Sólo se me ofende cuando se te echa en cara, de forma peyorativa, sino, es una palabra maravillosa.
Viejo....y en buen uso.
salut
El diable sap per diable no per vell. Tu no ets vell es un senyor gran, pensa que encara tens posibles....
EliminaAixò de vell és una paraulota,com allò que comentaves dels moros i els negres, pitjor encara. Si dius soc vella de seguida et corregeix, sobretot gent més vella que tu.
ResponEliminaUna persona es vella quan ja no depén de si mateix, quan l'han de vestir i desvestir, quan l'han de rentar o ajudar a anar al water. Quan la veus pel carrer amb la mirada perduda i el caminar lent. Tinc un amic de 80 anys que és un senyor gran, iun altres - amic del dos - de 74 que fa ja anyhs que es vell. Això també depén de cadascú.
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=4ANFp_JuFDA
ResponEliminatot és qüestió del valor que donis a les paraules, jo reivindico la paraula 'vell' en un sentit menys lligat a la inevitable decadència i més relatiu a l'experiència viscuda
ResponEliminael que és vell pot ser també bell.
Eliminael meu marit diu que reivindica el 'viejo verde', he, he.
ResponEliminaprou n'hi ha de 'viejos verdes' i d'acudits d'avis tronats, és part del paisatge tardoral.
EliminaLo que molesta,no son las palabras, más bien como te miren,como te encasillan,así a primera vista.Si voy a Mercadona de Esplugues(mucha gente),la cajera te mira,trata de encasillarte,igualmente los que van detrás.Piensan todos en tu edad,la comparan con la suya,vigilan tus movimientos a la hora de pagar,si lo haces en metálico(contando monedas,malo),si lo haces con tarjeta(no está mal).Comienza la cuenta,la cajera te mira a los ojos,su cronómetro se pone en marcha,para contar el tiempo que tardas en terminar todo el proceso,pago y recogida.Saco mi arma,que no es otra que mirándola sin pestañear,introduzco la tarjeta y tecleo el código,sin apartar mi mirada sobre la suya(soy capaz de ello,aún).Recojo con diligencia y ella me hace un movimiento de aceptación con la cabeza,le correspondo.Me voy.
ResponEliminaAún doy la talla.
eso es asi (lo de la cajera) fíjate que los movimientos físicos como andar, o pagar etc, definen a mayor o viejo. Ahora, lo que me jode es que a veces como el otro dia un periódico ponía:atropellan a una anciana de 73 años. ¡Ostras! era una señora mayor, no una anciana, o quizás sólo una señora.
ResponEliminaAhora ya no, pero hace años me encontraba por ahí cuando iba con la bici, a padre, hijo y nieto, de: 85, 60 y 35, y me avanzaban a menudo bajando de Castellar hacia Sentmenat. Ahora, mis recorridos ciclistas són más limitados, aunque un dia de estos aún pienso bajar hasta las 3 chimeneas en Sant Adrià del Besós.
Mi padre, que era mayor que yo, siempre decía una frase:
ResponElimina"El que es tonto de joven, lo es de viejo..."
Eso lo resume casi todo, hay personas que crecen intelectualmente con la edad, que adquieren sabiduría y sapiencia y otros muchos valores... sin embargo otros, ni con mil años lo alcanzaran...
A mi viejo no me parece una mala expresión, solo puede ser, en determinados casos, una mala connotación.
Como "eslogam" tengo copiado, "Pensar como un griego, luchar como un espartano y morir como un romano.." y los romanos son los que, dicen, mejor sabían morir...
Cuando me llegue la hora, espero darme cuenta y deseo actuar con dignidad, es decir, "Hasta aquí hemos llegado, se acabó la fiesta y ya está", no me perdonaría que mis hijos o cualquier otra persona tuviese que ayudarme en mis necesidades basicas, para ellos seria una tortura y para mi una perdida de dignidad.
Un saludo
O como decía la Patrocinio: hay tontos que tontos nacen, hay tontos que tontos son, y hay tontos que vuelven tontos a los que tontos no son.
EliminaReivindico la paraula "vell". Ja estem amb alló del "politicament correcte" y transformar paraulas normals en malsonants.
ResponEliminaSoc vell, pero nó un inùtil o un "carcamal".
Amb aquesta obsessió per l'eterna joventut, els arqueòlegs del futur van a trobar-se amb la sorpresa de trobar sepultures d'ancianes amb pits de silicona, i iaios amb una erecció permanent.
i tatuats fins al cul....
ResponEliminaCarcamal si que la trobo ofensiva.
Yo no sé si se envejece de forma inopinada o de la manera en que se crece, es decir, a fuerza de estirones bruscos. Pero si sé que en su libro absolutamente agudo "Sobre la vejez" Ciceron le dice a su amigo Catón -a grandes rasgos- que cada viejo como cada joven es único, y demuestra que el destino no está escrito porque nuestro modo de vida (actitud, talante, actividad mental y física, experiencias, etc.) modifica siempre ese destino.
ResponEliminaPor ahí va la cosa, a veces alguien a quien conoces y te encuentras por la calle a menudo, ves que ha envejecido de golpe, seguro que se trata de un problema de salud, y esto no lo controla uno, simplemente sucede. Y es qué uno no envejece como quiere sinó como puede, o le deja la vida.
ResponElimina