CASUALITATS O CAUSALITATS


No hi ha res que pasi perquè si, però tampoc passa per l'atzar, la fatalitat o el destí. Tot plegat són paraules que ens hem anat inventant amb el pas del temps per tractar de donar una explicació a tot alló que no entenwm, ens sorpren, o simplement no teniem previst. El destí és una manera de donar una explicació a coses que passen que se suposa no havien de passar, però que simplement passen. No està escrit, no hi ha cap lloc enlloc en que algú decideixi que tal dia a tal hora t'ha de passar qualsevol cosa, en positiu o en negatiu. Com a molt podriem parlar de curioses coincidencies que sempre acaben tenit el seu raonament lógic.
Gairebé sempre donem la culpa, la part negativa del que ens passa als altres, al destí o a la fatalitat, és la solució fàcil, quan no sabem que dir i simplement és que ha passat, Aquí, el que hi ha es casualitats més que causalitats tot i que en certa manera nosaltres si podem incidir en el nostre destí, de la mateixa manera que deia Picasso que la inspiració t'ha d'agafar treballant, el destí o fins i tot la fatalitat la podem administrar en favor nostre, encara que no és fàcil. 
Sovint parlem del destí o de la premonició de situacions que tenen una explicació lògica. Si us trenqueu un braç, veureu molta més gent amb el braç enguixat que si no us l'haguessiu trencat, o si teniu la dona embarassada veureu embarassades arreu. Perquè? simplement esteu més conscienciats en aquest punt i us hi fixeu més. De fet, si realment el nostre destí estés escrit, seria millor no fer res, deixar-se anar en un laissez faire, esperar a Godot malgrat saber que mai no vindrà, abandonar-se, i així cauriem dins una estúpida indignitat, postura de la que tampoc n'estem tant allunyats.



10 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Estoy completamente de acuerdo en el escrito.
    No hay casualidades, hay causalidades.
    El descubridor del cloroformo no lo hizo de forma casual, era un barbero que necesitaba de algún producto para eliminar el dolor de una extracción de muelas.
    No fue el destino casual quien en aquella feria descubriera que el gas de la risa atontaba a la gente y con él se podría utilizar como analgésico para que los pacientes no sintieran el dolor de la extracción.
    Fue que él ya andaba buscando algo, y se tropezó con el remedio. Eso no es casual, eso es causal.
    Salut

    Reply Delete 06 de gener, 2019
  2. Rodericus

    Com a societat d'estupidesa indigna anem sobrats, i això també és una causalitat que té conseqüències en la nostra vida.

    Reply Delete 06 de gener, 2019
  3. car res

    Pues anda que la vida,Dios...,no te avisa veces,luego cuando te pasa,vas y le echas la bronca.¿Pero Dios,como has dejado,que me pasara esta desgracia?.Te avise hijo mío,te avise,pero no me hicistes ni puñetero caso,seguistes pasando en rojo.No fue el destino,sino la imprudencia.

    Reply Delete 06 de gener, 2019
  4. Francesc Puigcarbó

    ay CAR RES, de vez en cuando, la vida se nos pone en cueros, decía Serrat.
    ¡Uy! ¿que no hay que pasar los semáforos en rojo? mi padre solía hacerlo como buen jubilado, así atropelló a un autobús

    Reply Delete 06 de gener, 2019
  5. Francesc Puigcarbó

    Més que la societat de l'estupidesa Rodericus, som la societat de la indigència mental - afortunadament - transitòria

    Reply Delete 06 de gener, 2019
Més recent Anterior