Comentàvem fa uns mesos amb un company blocaire aspectes quotidians de quan érem mainada que ara podrien ser causa en alguns casos de pèrdua de la pàtria potestat dels pares amb els seus fills, bàsicament perquè les autoritats benpensants i protectores actuals són en principi i bastant indigents mentals, idiotes de mena i amb una gran encomi que s'hi posen, que tot s'ha de dir.
Unes autoritats obsessionades en la sobreprotecció de la mainada que ho han encomanat a molts pares i mares idiotitzats també com elles, estan pujant entre tots una mainada idiota i sobreprotegida que ho menja tot liofilitzat, pasteuritzat, sense microbis i massa grasses i polisaturats, que ja es veu rima amb idiotitzats.
Abans, i consti que soc dels que creu fermament que qualsevol temps passat fou pitjor, tot i que últimament començo ja a tenir-ne alguns dubtes. Abans, deia, la mainada voltàvem sols arreu, menjàvem menjà sa, o sia contaminat, de la mateixa manera que és bo que un nen petit remeni o fins i tot mengi sorra al parc, al cap i a la fi tot això són microbis que ens acaben protegint (aquesta és una de les causes que la mainada menuda d'avui en dia sempre estiguin malalts i les mares els inflin d'antibiotics a tan tendra edat).
Nosaltres berenàvem pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre, i per agafar gana, ens donàven Kina San Clemente, oli i fetge de bacallà o cervesa natural amb el rovell d'un ou batut en dejú. Moltes malalties ens les curaven a base d’herbes. Molt de gra i brou i res de pastissets industrials contaminants. I varem sobreviure prou bé a tot això, al DDT, al Nitrato de Xile i a Franco, i a sobre no érem tan immadurs con els que pugen ara, això segur. El pitjor que es pot fer és sobreprotegir la mainada, l’únic que s'aconsegueix amb aquest sistema és crear generació rere generació subespècies sobreprotegides que entre altres coses estan en contra de tot el que signifiqui lluita, esforç o sacrifici, sense anar més lluny, i en la majoria dels casos ni tan sols saben perquè.
En canvi aquesta sobreprotecció, i ni tan sols la protecció tan necessària sobre tot un col·lectiu no la veig. Les dones varen començar a tenir por d'anar soles pels carrers quan encara no hi habia carrers, no des de fa quatre dies.
Em sembla que tenim una tendència de vells a mitificar el passat, ni abans érem tan espavilats ni avui són tan ignorants, el món ha canviat i el mon del present l'hem anat fent, millor o pitjor, els vells actuals, ens agradi o no. Per sort els infants i joves tenen recursos per escapar al control abusiu. Cada època té les seves misèries i les seves, poques, virtuts. Em sobta comprovar que la mitificació del passat la fem els grans, els de seixanta, els de cinquanta i fins i tot els de trenta, ex-alumnes meus en ocasions em sorprenen explicant com n'era, de bona l'escola a la qual van anar i com en son, de diferents, els nens d'ara. Ara hi ha de tot, com sempre. També em fa gràcia com tothom comenta què es fa o no es fa a l'escola sense tenir-ne ni idea, fa poc a un científic que té un blog li vaig dir que era poc científic especular sobre com s'ensenya la ciència a l'escola i gairebé se m'empipa, i és que quan algú sap molt d'una cosa creu que sap sobre tot...d'aquí plora la criatura. Els nens d'avui, tan sobreprotegits, són capaços d'anar-se'n solets a fer un Erasmus a Praga amb quatre rals i espavilar-se d'allò més encara que en passin de tots colors. Sovint especulem o parlem per percepció personal del nostre entorn, avui mateix les escoles són plens de nens i nenes de tot el món, amb families molt diverses i que son espaviladíssims i ho seran encara més de grans, per exemple, hi ha criatures que s'han de bellugar entre cinc o sis idiomes i se'n surten, i, a sobre, ajuden a casa, al basar, a l'adroguer o al restaurant. Ara bé, els finolis creuen que si els seus fills van a una escola amb molta immigració els baixarà 'el nivell', tot al contrari, segons la meva opinió subjectiva. Aprendran que el mon es complicat i diversificat.
ResponEliminapotser si Júlia, pero abans erem meravellosament lliures, malgrat les palmetades d'algún psicópata, i potser es com dius que es magnifica abans, perquè abans erem nens i adolescents i suposo que ens fa il·lusió recordar-ho. Segurament un nen d'ara, d'aci a uns anys potser escriurà un text similar a aquest.
ResponEliminaQuan a viatjar sols, ho han fet sempre, jo anava en bicicleta de SBD a Sant Feliu de Codines amb 10 anys tot sol (ja entenc que ara aixó no és possible) i la Nuri amb 9 0 10 anava en autobús sola de BCN a Montpellier, o el meu germà amb un 2 CV i quatre més fins a Finlandia. No hi ha res de nou, tot s'ha fet abans.
Salut senyoreta, perqué abans i habia el senyor Mestre i la senyoreta, i se'ls respectaba
Els nens molt més que les nenes, per cert, un tema en el qual hem avançat de forma exponencial.
ResponEliminaAra es tracta els mestres d'una altra manera però, al menys a Primària, se'ls respecta força, amb excepcions, que també hi ha hagut sempre de tot. I a moltes escoles, sobretot als nois, els càstigs corporals eren habituals... encara hi ha nostàlgics que els defensen, per cert.
ResponEliminaPer aixó dic, malgrat les palmetades en el meu cas, però el respecte als docents no era per aixó, sinó que era pel que eren, com també es respectava més a la gent gran.
ResponEliminaSaps, penso que hi ha una cosa que abans teniem i ara no té la mainada, potser per què no és possible. El carrer era nostre, ens vàrem criar al carrer i aixó va ser molt important en l'aprenentatge d'anar per la vida.
ResponEliminadons....si.
ResponEliminaSalut
Això del carrer tambe és relatiu, pels carrers del meu barri i pels de diferents barris de L'Hospitalet juguen molts nens, tan sols cal passejar pels barris humils i observar, ara bé, son nens 'de fora', hispanoamericans, paquistanesos... ja en la nostra època els nens fins no jugaven al carrer, la història es repeteix.
ResponEliminajo si, el carrer sense asfaltar era el nostre camp de futbol, un parell de pedres eren les porteries i als tres corners era penalty.
ResponEliminaCuando voy a Córdoba,en AVE son cuatro horas y media,que lo hago a menudo al 60% del precio,cerca de la estación hay un bar de buena terraza,con buen rabo de toro y mejores flamenquines.Tambien hay tertulia y un compañero de fechorías,de cuando niño. Prácticamente,cada dos años,me hace la pregunta que más temo:
ResponElimina¿Te acuerdas de aquella vez, que fuimos un grupo del barrio a coger piñas a la sierra y al final nos la quitó el dueño del terreno?.Pues fulano,murió hace un mes,ya quedamos seis.Y así varias veces.Algún día espero que alguien me diga:el que te avisaba de las muertes,ya ha "palmao".
El asunto es,que todos esos compañeros y yo, nacimos en los años del hambre,que por supuesto no fueron mejores que estos,que no teníamos medicamentos,ni siquiera penicilina,la que había era escasa,muy cara,de contrabando de Gibraltar.Han muerto a una media de 65 años,por esas causas.
La alimentación ahora es sana,controlada y tenemos toda una farmacia de fármacos,para cuidar de nuestra salud,ya te he dicho que la previsión,es que lleguemos a los 90.
Algo se ha perdido,ahora no podría beber agua del pozo donde de niño bebía,tampoco podría comer pollo de corral de entonces,ni huevos,ni leche,por la sencilla razón que enfermaría,mi sistema inmunológico no lo soportaría.
Los padres de ahora son mucho más responsables que los nuestros,porque son otros tiempos y otros peligros.
los padres de ahora son muy irresponsables, están atiborrando de medicamentos a sus hijos en la mayoria de los casos y aparte habria que centrarse en que comen estos niños. Lo de la comida de antes no estoy de acuerdo del todo, pollo de corral si se puede comer, yo lo como por navidad cada año, huevos también, leche no, ya no estamos preparados para beber leche de verdad, pero eso es otro tema, así como que la gente muere mucho más tarde de lo que dices, es mas, se va alargando la edad media de promedio de vida que está para el 2019 en 80 años en los hombres y 85 en las mujeres.
ResponEliminahttps://www.enterat.com/actualidad/esperanza-vida-espana.php
Francesc,el "corral" de ahora no es el de antes,está controlado por veterinario,limpio,no se le parece al de antes.Las palabras claves son:control,veterinario...
ResponEliminaLos padres responsables,los de ahora,van al técnico(médico) y siguen las instrucciones que este le marca,no son responsables los que no siguen las normas del medico y dosifican y administran medicamentos sin control,pienso que son los menos.
No sé si te das cuenta ,que en todo te digo un profesional universitario:médico,farmacéutico,veterinario,docente,si no confías en ellos es que quieres ir por libre.Afortunadamente los tenemos,eso no ocurría cuando éramos pequeños.Son mejores tiempos y que nos dure,porque con estos políticos de
ahora a veces lo pongo en duda.
el corral del que hablo es el de la Ramona, mi consuegra de Palau de Solità i Plegamans, que vive en una masia y los huevos cuando hay también. Antes cuando habia más libertad hacíamos allí la matanza del cerdo toda la familia, aún añoro los 'rostillons' llardons o chicharrones.
ResponEliminaLos Padres de antes, teníamos los mismos médicos a nivel responsable y de conocimientos de ahora, el nuestro se apellidaba Carnicer, pero no los atiborrábamos de medicamentos como ahora y comían de otra manera mucho más racional.
Salut
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminao como decia Fuster: si l'home adult enyora la seua infància, és perquè no s'en recorda, o perquè s'en recorda malament. I és que la memoria es muy selectiva.
ResponEliminaLos literatos con voz y voto van a degüello. Muy bueno, Fuster.
ResponEliminaJoan Fuster - AFORISMES - EDICIONS DE LA BROMERA. 1.274 aforismos.
ResponEliminahttps://bromera.com/publicacions/