COSES D'ANTES


Comentàvem fa uns mesos amb un company blocaire aspectes quotidians de quan érem mainada que ara podrien ser causa en alguns casos de pèrdua de la pàtria potestat dels pares amb els seus fills, bàsicament perquè les autoritats benpensants i protectores actuals són en principi i bastant indigents mentals, idiotes de mena i amb una gran encomi que s'hi posen, que tot s'ha de dir.

Unes autoritats obsessionades en la sobreprotecció de la mainada que ho han encomanat a molts pares i mares idiotitzats també com elles, estan pujant entre tots una mainada idiota i sobreprotegida que ho menja tot liofilitzat, pasteuritzat, sense microbis i massa grasses i polisaturats, que ja es veu rima amb idiotitzats.
Mainada a qui no es deixa anar sola enlloc, sempre sota l'ombra d'algu que els vigila, i a sobre els no ensenyen a la no escola, amb el penós resultat que estem observant dia a dia. Una mica és el que deia en un comentari anterior dels nens als qui deixen anar en una moto a mes de 200 per hora i desprès no els deixen celebrar-ho amb cava perquè són menors d'edat.
Abans, i consti que soc dels que creu fermament que qualsevol temps passat fou pitjor, tot i que últimament començo ja a tenir-ne alguns dubtes. Abans, deia, la mainada voltàvem sols arreu, menjàvem menjà sa, o sia contaminat, de la mateixa manera que és bo que un nen petit remeni o fins i tot mengi sorra al parc, al cap i a la fi tot això són microbis que ens acaben protegint (aquesta és una de les causes que la mainada menuda d'avui en dia sempre estiguin malalts i les mares els inflin d'antibiotics a tan tendra edat).
Nosaltres berenàvem pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre, i per agafar gana, ens donàven Kina San Clemente, oli i fetge de bacallà o cervesa natural amb el rovell d'un ou batut en dejú. Moltes malalties ens les curaven a base d’herbes. Molt de gra i brou i res de pastissets industrials contaminants. I varem sobreviure prou bé a tot això, al DDT, al Nitrato de Xile i a Franco, i a sobre no érem tan immadurs con els que pugen ara, això segur. El pitjor que es pot fer és sobreprotegir la mainada, l’únic que s'aconsegueix amb aquest sistema és crear generació rere generació subespècies sobreprotegides que entre altres coses estan en contra de tot el que signifiqui lluita, esforç o sacrifici, sense anar més lluny, i en la majoria dels casos ni tan sols saben perquè.
En canvi aquesta sobreprotecció, i ni tan sols la protecció tan necessària sobre tot un col·lectiu no la veig. Les dones varen començar a tenir por d'anar soles pels carrers quan encara no hi habia carrers, no des de fa quatre dies.

17 Comentaris

  1. Júlia

    Em sembla que tenim una tendència de vells a mitificar el passat, ni abans érem tan espavilats ni avui són tan ignorants, el món ha canviat i el mon del present l'hem anat fent, millor o pitjor, els vells actuals, ens agradi o no. Per sort els infants i joves tenen recursos per escapar al control abusiu. Cada època té les seves misèries i les seves, poques, virtuts. Em sobta comprovar que la mitificació del passat la fem els grans, els de seixanta, els de cinquanta i fins i tot els de trenta, ex-alumnes meus en ocasions em sorprenen explicant com n'era, de bona l'escola a la qual van anar i com en son, de diferents, els nens d'ara. Ara hi ha de tot, com sempre. També em fa gràcia com tothom comenta què es fa o no es fa a l'escola sense tenir-ne ni idea, fa poc a un científic que té un blog li vaig dir que era poc científic especular sobre com s'ensenya la ciència a l'escola i gairebé se m'empipa, i és que quan algú sap molt d'una cosa creu que sap sobre tot...d'aquí plora la criatura. Els nens d'avui, tan sobreprotegits, són capaços d'anar-se'n solets a fer un Erasmus a Praga amb quatre rals i espavilar-se d'allò més encara que en passin de tots colors. Sovint especulem o parlem per percepció personal del nostre entorn, avui mateix les escoles són plens de nens i nenes de tot el món, amb families molt diverses i que son espaviladíssims i ho seran encara més de grans, per exemple, hi ha criatures que s'han de bellugar entre cinc o sis idiomes i se'n surten, i, a sobre, ajuden a casa, al basar, a l'adroguer o al restaurant. Ara bé, els finolis creuen que si els seus fills van a una escola amb molta immigració els baixarà 'el nivell', tot al contrari, segons la meva opinió subjectiva. Aprendran que el mon es complicat i diversificat.

    Reply Delete 11 de gener, 2019
  2. Francesc Puigcarbó

    potser si Júlia, pero abans erem meravellosament lliures, malgrat les palmetades d'algún psicópata, i potser es com dius que es magnifica abans, perquè abans erem nens i adolescents i suposo que ens fa il·lusió recordar-ho. Segurament un nen d'ara, d'aci a uns anys potser escriurà un text similar a aquest.
    Quan a viatjar sols, ho han fet sempre, jo anava en bicicleta de SBD a Sant Feliu de Codines amb 10 anys tot sol (ja entenc que ara aixó no és possible) i la Nuri amb 9 0 10 anava en autobús sola de BCN a Montpellier, o el meu germà amb un 2 CV i quatre més fins a Finlandia. No hi ha res de nou, tot s'ha fet abans.

    Salut senyoreta, perqué abans i habia el senyor Mestre i la senyoreta, i se'ls respectaba

    Reply Delete 11 de gener, 2019
  3. Júlia

    Els nens molt més que les nenes, per cert, un tema en el qual hem avançat de forma exponencial.

    Reply Delete 11 de gener, 2019
  4. Júlia

    Ara es tracta els mestres d'una altra manera però, al menys a Primària, se'ls respecta força, amb excepcions, que també hi ha hagut sempre de tot. I a moltes escoles, sobretot als nois, els càstigs corporals eren habituals... encara hi ha nostàlgics que els defensen, per cert.

    Reply Delete 11 de gener, 2019
  5. Francesc Puigcarbó

    Per aixó dic, malgrat les palmetades en el meu cas, però el respecte als docents no era per aixó, sinó que era pel que eren, com també es respectava més a la gent gran.

    Reply Delete 11 de gener, 2019
Més recent Anterior