"Hi ha un escriptor francés no massa conegut, Pierre Boulle, però que us sonarà de seguida en dir-vos que és l'autor de les novel·les "El Puente sobre el rio Kwai" i "El planeta de los simios", portades totes dues al cinema i en més d'una ocasió la segona. La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, el simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la primera pel·lícula de l'any 68 protagonitzada per Charlton Heston. 
Els homínids aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar etc. Que succeeix?, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que és deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en el que s'instal·len fent fora als seus antics amos.
Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport etc. Vaja! que fan la mateixa vida que feien els homínids abans de abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
I aqui és on volia anar a parar, aixó que els simis fan de no evolucionar, forçats per la seva manca de capacitat evolutiva potser hauríem de començar a fer-ho nosaltres com a societat de manera conscient. Em refereixo a deixar d'evolucionar tecnològicament, és més, en alguns aspectes hauríem de ser capaços de retrocedir. Posaré alguns exemples: és una incongruència fabricar automòbils i motos que poden agafar els 200 qm. per hora i més i tot, si no és pot passar de 120 per llei, o de 30 a ciutat. Per anar a aquesta velocitat sia a ciutat, carretera o autopista no calen doncs ni 4X4 ni vehicles de gran cilindrada, amb 90 cavalls n’hi ha de sobres.
Tampoc és absolutament necessari l'aire condicionat als automòbils, cases particulars, despatxos, bancs i tota mena d'establiments públics o de venda al públic, i sobretot menys encara al cinema, suar no es insà i passar una mica de fred a l’hivern tampoc, i sense exagerar, refredar o escalfar representa un elevadíssim cost energètic.
No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet viatjar no és que es faci gaire a dia d'avui, simplement es canvia el cul de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatories. Per descansar fa molts anys ja que es varen inventar els balnearis o qualsevoll lloc on simplement no depenguis del despertador.
Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que la cola  o la cervesa anaven en envàs de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabriks al forner o al súper (per cert que el tetrabrik és el pitjor invent de la història de la humanitat). Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'ha incorporat el bicing. De fet per Sabadell, em solc desplaçar en bicicleta, i és molt cómode, sobre tot si no et pispen el seient. Hauríem també de organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol época de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fruir-ho quan pertoca, no qualsevol época de l'any. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps i la que hi havia.
Suposo hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Asia, si continuen creixent al ritme desaforat actual, sobre tot la Xina i la India, faràn la situació totalment insostenible. Òbviament el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur els nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No sóc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard."
la mare de tots els spoilers que es fan i es desfan
Aquest escrit té deu anys, l'he recordat avui car a TRECE estan projectant i estic veient la primera versió de 'El Planeta del simis', poc s'hauria de retocar al que vaig escriure al seu dia, potser afegir segway, patins, patinet o bicicleta elèctrica als mitjans urbans de transport, la resta és malauradament vigent, vol dir que aquest, el nostre planeta, segueix sent a dia d'avui, el planeta del simis, que no dels humans, o com a molt dels homínids.