Conta la llegenda que quan el genial Miquel Àngel va concloure, al voltant de 1515 una de les seves obres mestres de l'escultura, el Moisès, l'artista va considerar l'estàtua tan realista que va colpejar el colós de marbre i li va ordenar: "Parla". Els enginyers de robòtica japonesos no necessitarien dir-li res semblant a la seva última creació per demostrar la seva gran semblança a un ésser humà real, perquè aquesta, de fet, ja té aquesta capacitat. Els científics nipons van dissenyar i van crear un robot antropomorf, complint així un dels somnis més repetits pels escriptors i directors de cinema de ciència ficció. La 'dona perfecta' sorprèn no només pel seu aspecte físic, que sembla absolutament real, sinó també per la seva capacitat de mostrar diverses expressions facials i fins i tot de parlar. A primera vista la androide, que parpelleja i articula d'una manera molt natural, tot just es diferencia d'una jove humana.
És possible que amb el perfeccionament d'aquesta nova innovació japonesa acabi la solitud per a molts éssers humans de tot el món (especialment per a aquells que puguin permetre's adquirir semblant tecnologia). No obstant això, les suposades conseqüències que poden portar aquests avenços per al futur de la humanitat segueixen sent un tema per discutir abastament. Si llegiu aquest conte ho entendreu.
Se sol dir quan un no ha entès res, que és o es comporta com un idiota, i aquest és el cas d'aquests enginyers japonesos que en intentar fabricar un androide el més semblant possible a l'ésser humà, l'han dotat precisament de la part sobrant de l'ésser humà, el cos. I posats a acceptar-ho, per més que ho intentin no aconseguiran mai captar l'expressió d'aquest cos. Serà un ens sense ànima. A mi, aquest robot em fa basarda, car no és més que l'home intentant jugar a ser Déu mitjamçant uns androides que nosempre podrà controlar, i que igual que les escultures de Miguel Àngel no em diuen res, són unes escultures sense ànima. Belles sense ànima, com la cançó de Richard Cocciante.

Una reflexió sobre la robótica - 

El problema sense solució a què ha portat la intel·ligència artificial Quina relació hi ha entre Pigmalió, Alan Turing, Blade Runner i la hipòtesi del continu? Les matemàtiques i els seus investigadors no paren. A la tornada de les vacances nadalenques trobem en mitjans internacionals la notícia que la capacitat d'aprenentatge mecànic ( «machine learning») pot ser un problema indecidible. Dit així segurament ningú entendrà de què va l'assumpte, llevat d'alguns matemàtics, i per descomptat els especialistes en lògica, de manera que tractem de desgranar una mica aquesta afirmació que a més no assegura res concret ( "pot ser", però potser no, no se sap). LLEGIR MÉS