Si avui es el dia 24 del més de Gener, és el dia del Punt volat. El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l). És un punt que s'escriu a la meitat de l'alçada de la ela, en lloc de a la part baixa, més elevat que el punt habitual al final d'una frase. El punt volat de la ela geminada és substituït per un guionet quan s'ha de separar a final de ratlla.
El so de l·l és de doble ela, malgrat que moltes paraules cultes d'origen llatí han perdut aquesta sonoritat fora dels parlars perifèrics (dialecte balear, rossellonès) a causa de la gran influència del castellà. Això comporta un bon nombre de faltes d'ortografia. En català antic servia a notar el cas en què el pronom feble va aglutinat després d’un mot que no sigui verb o un altre pronom, o per a escriure altres combinacions : "no·s" (no es), e·ls (e els), "que·ls" (que els) ; e·s (e ens), etc. ho expliquen a la vikipedia.
El més curiós del punt volat, és que és un punt inùtil, inodor i insabor que seria perfectamet prescindible. Som rars els catalans, un paisatge no està il·luminat, està iluminat, així ho diem i així hauria de ser. Mira que han suprimit diacrítics que no tocaba i aquest l'han deixat. Més que un punt volat és un punt tocat del bolet.
.png "English"){kind=small}
2 Comentaris
Jo sóc de la lliga per a la supressió de punts volats, diacrítics, accents, 'hacs', pronoms febles excessius i d'altres signes d'identitat inútils i absurds. En castellà, també. No entenc l'interès en identificar aquesta mena de ximpleries gramaticals obsoletes amb les essències pàtries, l'anglès ha estat molt expeditiu amb tot plegat i li va la mar de bé. Però vaja, soc disciplinada i si em diuen que s'ha de fer servir, m'adapto.
ResponEliminaAixó dels diacrítics encara no ho acabat de païr del tot. Déu i deu, o dóna i dona no es pot escriure igual.
ResponElimina