ON ÉS LA DIFERÈNCIA?

Quan era menut, devia tenir sis o set anys, amb el pare i la mare vàrem anar fins a Puigcerdà, ho férem amb la moto amb sidecar que tenia el pare, una Rieju com la de la foto, abans havia tingut una MAF amb la que gairebé mai aconseguíem arribar enlloc, ates tenia moltes avaries, i una ALEU que l'eslògan que havia fet el pare era: 'Si vols anar a peu, comprat una Aleu', perquè també s'avariava molt.

Com deia en començar, em varen dur a Puigcerdà i el pare després de travessar el pont just arribar a la Duana em va ensenyar França, i fins i tot vàrem entrar a Bourg Madame. I clar, vaig quedar molt decebut, jo pensava que França com era un altre país era diferent del meu, però era tot igual que a Catalunya, les muntanyes, les cases, els carrers, tot, l'únic que els rètols de les botigues i els carrers eren en francès.

Amb aixó del canvi d'any em passa el mateix, la diferència entre un any i l'altre és que no hi ha diferència, no veig cap diferència entre l'últim dia de l'any vell i el primer de l'any nou, tot és igual, somort igual, avorridament igual. No se pas que celebrem doncs, potser només que estem avorrits pero vius. Cada matí, quan em desperto una altra, sento que és per a mi un any nou, o un dia nou. Per aquest motiu detesto cordialment aquests any-nous que converteixen la vida i l'esperit humà en un assumpte comercial amb els seus consums i el seu balanç i previsió de despeses i ingressos de la vella i nova gestió. Aquests balanços fan perdre el sentit de continuïtat de la vida i s'acaba creient que de veritat entre un any i un altre hi ha una solució de continuïtat i que comença una nova història, i es fan bons propòsits i es lamenten els despropòsits, etc., etc. Potser per aixó no se m'ha ocorregut mai fer propòsits de res, com deixar de fumar, beure, fer règim, anar al gimnàs, etc etc, em sembla una bajanada fer-ho el primer dia de l'any o l'últim de l'anterior, a banda que tots aquests proposits de deixar de...o anar a... gairebé mai es compleixen. 

Avui m'he llevat com cada dia a la mateixa hora, esmorzaré a la mateixa hora i aniré a caminar una estona com cada dia, perquè la vida, l'any, comença de nou cada dia en despertar i aixó si que és o hauria de ser motiu de joia, pel sol fet d'estar vius, o d'haver sobreviscut un dia més.

Bon any 2019!