Jankey Jassey va passar de suspendre l'examen d'entrada a la universitat a instal·lar plaques solars i va demostrar que els rols de gènere es poden trencar a Gàmbia.
Jankey va agafar un tornavís i, sense guants, casc, ni cap tipus de protecció, en pura samarreta de tirants blanca, es va posar a arreglar la part del sistema elèctric que s'havia espatllat. A causa de la fallada, les plaques solars de l'escola de Fandema, al poble costaner de Tujereng (Gàmbia) no havien funcionat durant tot el dia. Fatou Njie, la seva amiga i companya de classe, l'ajudava a canviar els cables elèctrics i a estrenyer els tornavisos. Mentrestant, les altres companyes les animaven entre rialles, des de certa distància, per si saltaven espurnes. Quan la instal·lació va estar llesta, Jankey va comprovar en la maquineta reguladora que els watts tornaven a estar als nivells de sempre.
Fa tan sols tres anys, Jankey Jassey i Fatou Njie no haguessin pensat mai que serien capaces d'arreglar un cable, entendre un sistema elèctric, pujar al sostre d'un mercat o instal·lar plaques solars. No tenien ni idea d'electrònica o enginyeria, com la majoria de noies joves de la seva edat. Jankey havia suspès matemàtiques i anglès en l'examen de l'últim curs de secundària i amb això el seu somni d'entrar a l'escola d'infermeria s'havia fet miques. Fatou Njie havia acabat unes pràctiques a la Creu Roja i sense poder aconseguir una altra feina, ajudava cada matí a la seva mare a vendre peix fumat en el mercat del poble. Ara, les dues cursen el segon any d'enginyeria electrònica a l'Institut de Capacitació Tècnica de Gàmbia (GTTI en les seves sigles en anglès) i són de les poques dones en una classe plena d'homes.
Com havia aconseguit Jankey reptar al sol, aquest gran fabricant d'energia, en un país dominat per la testosterona? - més a la vanguardia.com
Jankey va agafar un tornavís i, sense guants, casc, ni cap tipus de protecció, en pura samarreta de tirants blanca, es va posar a arreglar la part del sistema elèctric que s'havia espatllat. A causa de la fallada, les plaques solars de l'escola de Fandema, al poble costaner de Tujereng (Gàmbia) no havien funcionat durant tot el dia. Fatou Njie, la seva amiga i companya de classe, l'ajudava a canviar els cables elèctrics i a estrenyer els tornavisos. Mentrestant, les altres companyes les animaven entre rialles, des de certa distància, per si saltaven espurnes. Quan la instal·lació va estar llesta, Jankey va comprovar en la maquineta reguladora que els watts tornaven a estar als nivells de sempre.
Fa tan sols tres anys, Jankey Jassey i Fatou Njie no haguessin pensat mai que serien capaces d'arreglar un cable, entendre un sistema elèctric, pujar al sostre d'un mercat o instal·lar plaques solars. No tenien ni idea d'electrònica o enginyeria, com la majoria de noies joves de la seva edat. Jankey havia suspès matemàtiques i anglès en l'examen de l'últim curs de secundària i amb això el seu somni d'entrar a l'escola d'infermeria s'havia fet miques. Fatou Njie havia acabat unes pràctiques a la Creu Roja i sense poder aconseguir una altra feina, ajudava cada matí a la seva mare a vendre peix fumat en el mercat del poble. Ara, les dues cursen el segon any d'enginyeria electrònica a l'Institut de Capacitació Tècnica de Gàmbia (GTTI en les seves sigles en anglès) i són de les poques dones en una classe plena d'homes.
Com havia aconseguit Jankey reptar al sol, aquest gran fabricant d'energia, en un país dominat per la testosterona? - més a la vanguardia.com
Ole sus pelindrines ¡
ResponEliminaHay sonrisas que mueven el mundo, la de esta persona es una de ellas. No conozco el país, pero supongo que para ellas sera muy duro el trabajo y la vida, aguantar a vagos y sinvergüenzas que la miran por encima del hombro por ser mujer y tener empuje... debe ser duro y mientras tener esa sonrisa dice todo de ella, adelante señora Jassey, adelante...
ResponEliminaUn saludo
Bueno,poquito a poco,se va haciendo un país,va cambiando y en ello tiene que ver la mujer.No nos debe extrañar,en el año 64 en la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona,en primer curso no había ni una sola mujer.
ResponEliminaÁfrica es el futuro amigo, nosotros sólo somos la decadencia del pasado.
ResponEliminaSi, en quant tinguin més mitjans i més recursos el tercer món serà un història. Això sí que m,agradaria molt poguer-ho veure.
ResponEliminaSi ho veus, el tercer món serem nosaltres...
Elimina