La roca més antiga de la Terra va ser trobada a la Lluna. Un equip de científics internacionals ha descobert en una mostra, recollida de la superfície lunar pels astronautes de la missió Apol·lo 14 en 1971, el que podria ser la roca més antiga de la Terra, reporta un comunicat publicat a la web de l'Associació de Universitats per a la Recerca Espacial dels EUA. Es creu que el material va ser ejectat del nostre planeta a causa d'un gran impacte d'un asteroide o cometa registrat fa uns 4.000 milions d'anys i va acabar a la superfície lunar. 
Els investigadors, associats amb el Centre de Ciència i Exploració Lunar (CLSE, per les sigles en anglès), van descobrir a la mostra lunar un fragment de roca de 2 grams composta de quars, feldspat i zircó, és a dir materials molt comuns a la Terra i altament inusuals en el seu satèl·lit. A més, l'anàlisi química va mostrar que el fragment cristal·litzava en un sistema rovellat de tipus terrestre i a temperatures com les del planeta blau.
La col·lisió que va formar la Lluna va poder haver donat origen a la vida a la Terra. No obstant això, ¿com la roca va poder haver acabat en la superfície del nostre satèl·lit? L'equip creu que el material va cristal·litzar a una profunditat de 20 quilòmetres sota la superfície terrestre fa uns 4.000 milions d'anys. El gran impacte d'un asteroide o un cometa va fer que la roca fos projectada per la Terra, i després va volar a través de la seva atmosfera primitiva a l'espai abans de xocar amb la superfície de la Lluna, que llavors es trobava tres vegades més a prop del nostre planeta que ara. Posteriorment, es va barrejar amb altres materials de la superfície lunar.
Els investigadors recorden que altres estudis van demostrar que impactes d'asteroides van crear en aquell període a la Terra cràters de milers de quilòmetres de diàmetre, suficients perquè els materials sortissin de profunditats com on va cristal·litzar la roca en qüestió. L'autor de l'estudi, David Kring, assegura que es tracta de "una troballa extraordinaria que ajuda a dibuixar una imatge millor de la Terra primitiva i el bombardeig [d'objectes espacials] que va modificar el nostre planeta durant l'alba de la vida".

La sensació, llegint aquesta noticia, és que potser Hans Hörbiger tenia raó en la seva teoría, i aquesta que tenim ara damunt nostre, seria la quarta lluna.