Graham Greene va declarar en una ocasió que, en el fons de nosaltres mateixos, sempre tenim la mateixa edat. Si no s'haguessin inventat els miralls això fins i tot seria més evident, però els miralls hi són per informar-nos de les  nostres negligencies. Un dels símptomes que ens fem grans és quan comencem a ancorar-nos en la nostàlgia i parlem més del passat que del futur. Qui no ha comentat en més d'una ocasió: jo em veig igual que fa 20 anys, em trobo bé,  faig el mateix de sempre, segueixo anant amb bicicleta, etc etc, potser perquè ens veiem cada dia en aquest mirall i no som conscients o capaços de percebre tant el deteriorament físic, fins que arriba un dia en què et trobes amb un amic que fa anys no veies, parleu de les vostres coses mentre tu penses: aquest ha envellit molt i malament, i l'altre pensa exactament el mateix de tu, acabeu la xerrada i us acomiadeu tots dos amb l'evidència de la mútua consternació.
Deia Cioran que la vellesa és l'autocrítica de la naturalesa, però jo sempre he pensat que es tracta més d'una venjança, d'una cruel venjança.
A ran de l'estrena de la seva última pel·lícula The Old Man and the Gun, Robert Redford de 82 anys, en una entrevista diu: "En el meu cap crec que encara tinc trenta anys". Fa seixanta anys que va debutar com a actor i aquí està veient passar el temps sense parar de fer cinema, amb ell, surt a la pel·lícula Sissi Spacek, i francament veient-los, un constata que amdós han envellit i molt, nomès cal fixar-se en la foto que encapçala l'escrit, les tres époques en la vida de Redford per adonar-se'n. No només vivim més, sinó que volem seguir fent-ho amb la mateixa intensitat, i ens auto enganyem amb aquest: estic igual que abans, sabent que no és així.
El company Frank que ja jubilat es bolca a Facebook publicant fotos de quan estàvem amb els Watusi (60,s), i que encara actua amb la seva inseparable bateria, m'ha demostrat amb les seves fotos nostàlgiques una cosa que ja sabia però em negava a admetre. No estic igual que abans, en què semblava un fideu mentre que ara semblo un paltruc. Aquí teniu l'evidencia, el del micròfon és el menda lerenda, el fideu.