Fa temps que vaig manllevar la noció de 'necropolítica', encunyada pel filòsof camerunès Achille Mbembé (amb arrels òbvies a Foucault) explica Javier de Lúcas, per provar d’explicar la desraó del model de polítiques migratòries i d’asil que practiquen bona part dels Governs dels països del nord (del centre, si ho prefereixen), destinataris de moviments massius de persones. Polítiques que, segons el meu parer, en el cas europeu estan inevitablement vinculades amb aquesta conseqüència terrible de la qual es parla en aquest monogràfic, amb motiu del projecte de Banu Cennetoglu, 'The List' ('La Llista'): la transformació del Mediterrani (abans, mar comú) en la frontera més perillosa del món, un autèntic cementiri de nens, dones i homes, joves i adults, en la seva immensa majoria anònims. 
Mbembé parla de 'necropolítica' per referir-se a una concepció de la política en què la vida dels altres és objecte de càlcul i, per tant, no té valor intrínsec. Només compten aquestes vides en la mesura que compten, és a dir, que resulten rendibles o deixen de ser-ho. Segons el meu parer, aquesta concepció ha de ser relacionada amb el que ens han explicat, entre d’altres, Sassen i Bauman sobre l’adveniment d’una etapa del capitalisme en què el projecte de la democràcia inclusiva queda esquivat, i es reforcen, al contrari, els mecanismes no només de desigualtat, sinó d’exclusió i expulsió d’una part de la població respecte als beneficis del creixement econòmic.
Aquest és el tret més notable del model de capitalisme neoliberal en l’etapa actual de l’evolució del projecte del mercat global, la idea-força del qual és obtenir una desregulació que permeti alliberar-se fins i tot de la subjecció a normes bàsiques, com les que responen a la garantia de drets humans elementals, entesos com a universals. El dret a la vida, també. 
Així, la condició del precariat és creixentment la de caducitat o obsolescència programada, com la de les mercaderies: no afecta només el tipus de treball, sinó el mateix treballador. Per això, l’encert de la fórmula de Bauman, «indústria del rebuig humà», que es pot aplicar a les polítiques migratòries (fins i tot a les d’asil) i justifiquen la seva definició com emblemes de la necropolítica... elperiódico.cat - 35.597 víctimes (pdf)