"Una sociedad, no puede sonreír al futuro teniendo sus muertos escondidos. Los muertos son para ser enterrados, son para ser individualizados en los cementerios, pero no para ser escondidos. Nunca vas a tener paz con un muerto escondido. Nunca. - El Papa Francesc.
Avi, et trauré d’aquí! és el resultat d’una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent.
Avi, et trauré d’aquí! és el resultat d’una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent.
Aquest llibre recull, a la primera part, el periple vital de Joan Colom des de l’octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939; a la segona part, es documenta l’odissea de la família des del 2008 en la seva lluita per treure l’avi del mausoleu franquista.
El relat periodístic d’un cas, conegut a partir del documental homònim emès pel programa Sense ficció de TV3, que posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones, la desconsideració primer de la dictadura i després de la democràcia amb les víctimes republicanes i les misèries de la Transició, que les ha condemnat a l’oblit. Un crit d’alerta i de denúncia a tots aquells que sempre miren cap a una altra banda quan s’ha de fer memòria, i també una mà estesa a l’esperança en forma de carta escrita per Joan Pinyol als fills, per evitar que Joan Colom torni a caure mai més en l’oblit.
L'avi de Joan Pinyol, va ser reclutat a la força per la república, amb 40 anys, casat i amb tres fills, va fer tasques variades en la rereguarda fins que va ser capturat i reclós en un camp de concentració a Lleida on va morir de disenteria, i on va ser enterrat. Durant molts anys la seva familia pensaba que estaba enterrat allí, fins que llegint la revista Sapiens a l'any 2008, Joan Pinyol es va assabentar que les restes havien estat profanades i tretes de la fosa de Lleida i portades al Valle de los Caídos dins la 'operación caidos', que Pinyol en diu 'El Valle de sus Caídos', pero tal d'omplir el mausoleu. D'aquesta fosa a Lleida s'en varen emportar les restes de 502 republicans. Joan Pinyol ha intentat per tots els mitjans possibles de recuperar les restes del seu avi i enterrar-lo on li correspon, però ha estat impossible malgrat en un moment i durant el Govern de Zapatero va semblar que aixó seria possible.
La novel·la Avi, et trauré d'aquí! la podeu trobar a Edicions Saldonar
Un tema intencionadament oblidat es el dels camps de treball republicans, per cert.
ResponEliminaDesprés de Cambotja, Espanya és on hi más morts a les cunetes, per què ens entenguem, i nul interès per honorar-los i enterrar-los on els hi correspon..
EliminaPor las pocos fotos del lugar, no se ve un osario bien organizado con nombres. Difícil lo veo. Al menos si los tuvieran juntos, con el nombre de los de Lérida. Cuando visite el Valle hace 50 años, nada de las tumbas nos mostraron y poca conversación sobre el tema.
ResponEliminaesta todo documentado, persona a persona en tumbas de 8, pero se sabe exactamente donde están la mayoria.
EliminaMientras este problema no lo solucionen, no hay olvido, por lo tanto no hay perdón.
ResponElimina...ni reconciliación.
ResponEliminaLo suscribo, ni olvido ni perdón mientras no se pueda enterrarles y devolverles la dignidad.
ResponElimina