L'any 1875 el màxim responsable de la oficina de patents dels Estats Units d’Amèrica, en presentar la seva dimissió, al·legava que com estava ja tot inventat, no volia malmetre inútilment la despesa de l’erari públic amb el seu sou i el dels seus col·laboradors.
Adduïa que després de l’invent de petites inutilitats com el cinema, l’avió o l’automòbil, que no anaven més enllà de ser un pur divertiment, tot el que era fonamental per el desenvolupament de la societat ja existia i havíem arribat al límit de les nostres possibilitats.
Dotze anys després, el 1887, el gran químic Marcellin Berthelot escrivia: «D'ara endavant, l'Univers no té ja misteris.» Per obtenir una imatge coherent del món, la ciència havia buidat la plaça. La perfecció per l'omissió. La matèria estava constituïda per cert nombre d'elements impossibles de transformar uns en uns altres.
Però, mentre Berthelot rebutjava a la seva sàvia obra els somnis alquimistes, els elements, que no sabien d'això, seguien transmutant sota l'efecte de la radioactivitat natural. En 1852, Reichenbach havia exposat el fenomen, que havia estat immediatament rebutjat. Treballs realitzats en 1870 evoquen "un quart estat de la matèria» comprovat amb ocasió de la descàrrega dels gasos. Però ha-havia de reprimir tot misteri. Repressió: aquesta és la paraula. La idea del segle XIX es pot sotmetre a psicoanàlisi. 
Un alemany anomenat Zeppelin, de tornada a la seva terra després d'haver combatut a les files sudistes, va tractar d'interessar als industrials en la direcció de globus. «Desgraciat! No sap que hi ha tres temes sobre els quals l'Acadèmia de Ciències francesa no admet discussió? Són la quadratura del cercle, el túnel sota la Manxa i els globus dirigits.»
Un altre alemany, Hermán Gaswindt, proposava la construcció de màquines volants més pesades que l'aire, propulsades per coets. El ministre de la Guerra alemany, després d'haver consultat els tècnics, va escriure sobre el cinquè manuscrit: «Quan rebentarà d'una vegada aquest ocell de mal averany?"
Els russos, per la seva banda, s'havien sacsejat de sobre un altre ocell de mal averany, Kibaltchich, que era també partidari de les màquines voladores amb coets. Escamot d'execució. Cert que Kibaltchich havia emprat els seus coneixements tècnics per fabricar una bomba que acabava de matar a l'emperador Alexandre II. En canvi, no hi havia motiu per enviar al cadafal al professor Langley, de l'Smithsonian Institute americà, que proposava unes màquines voladores accionades per motors d'explosió, recentment inventats. Se'l va degradar, se'l va arruïnar i se'l va expulsar del Smithsonian.
El professor Simón Newcomb va demostrar matemàticament la impossibilitat de volar amb una màquina més pesada que l'aire. Uns mesos abans de la mort de Langley, que es va morir de pena, un noi anglès va tornar plorant un dia a l'escola. Havia mostrat als seus companys una fotografia d'una maqueta, que Langley acabava d'enviar al seu pare. Aquest havia proclamat que els homes acabarien per volar. Els companys es varen burlar d'ell. I el mestre li va dir: «Amic meu, potser el seu pare és un ximple?" El supòsat ximple es deia Herbert George Wells.

L'any 1879, el president de l'Institut de Tecnologia Stevens, Henry Morton, va nomenar a la bombeta incandescent inventada per Thomas Alva Edison un "notori fracàs". 

Tot i que ara les bicicletes són un important mitjà de transport, al 1902 'The Washington Post' va anunciar que eren una moda passatgera i que "la popularitat de la roda està condemnada al fracàs". 

El mateix 1902, 'The New York Times' va titllar d'impráctics als automòbils, anunciant que el preu dels cotxes "mai serà prou baix per fer-los populars". 

Més endavant, al 1917, l'empresa cútex va inventar el que més s'assemblava a l'esmalt d'ungles líquid modern. No obstant això, va trigar molt de temps a fer-se popular. El 1927, 'The New York Times' la va titllar de "moda passatgera de Londres", mentre que el 1932 'The Atlanta Daily World' la va tractar d'una "moda passatgera estranya i única". 

El 1928, el president de la companyia cinematogràfica nord-americana United Artists, Josephh Schenck, va anunciar que "la parla no era propi de les imatges". Encara que pensava que els efectes sonors podien ser útils en el cinema, el diàleg, en la seva opinió, era "sobreestimat". 

Quan els contestadors automàtics varen aparèixer per primera vegada, semblava que les companyies telefòniques impedirien el seu ús i desenvolupament. Des dels anys 1940, la majoria de les companyies els varen prohibir, i ATT va anunciar que "no hi ha necessitat per a aquest dispositiu". 

Ja més endavant, a l'any 1985, 'The New York Times' en un dels seus articles va anunciar la imminent desaparició dels ordinadors portàtils, dient que "la gent no vol portar un ordinador a la platja o al tren" i que prefereixen passar aquest temps "llegint les seccions d'esport o de negocis dels diaris ".

 Més de dos mil mil anys abans un escriba egicpci va considerar que ja no valia la pena escriure res més o sobre res, que estava ja tot escrit i que era inùtil doncs continuar fent-ho. Una gran visió de futur d'una serie de gent no fa pas tants anys alguns... llevat de l'escriba egicpi que es va  cobrir de gloria pels segles dels segles...