ALBERT PLA "GALLEGO"

Em diuen nacionalista català, em diuen nacionalista espanyol, però quan vaig a Amèrica tots em diuen ‘Gallego’. I com a català nacionalista gallec espanyol errant que sóc, em sembla que el nacionalisme castellà arrasa Espanya.

Us heu fixat? - Si un català diu que se sent català és un nacionalista, però si diu que se sent tan català com espanyol, no és nacionalista. Però jo crec que la lògica i la matemàtica indiquen que és el doble de nacionalista. O sentir-se català i alhora espanyol no és ser el doble de nacionalista que sentir-se només català?

Perquè si un català diu que estima Catalunya, és un nacionalista. 

En canvi, si un espanyol diu que és espanyol, i que estima Espanya, és el normal.

Si un català diu que estima Catalunya, vol dir que és una persona que odia a tothom menys als catalans. Però un espanyol que estima Espanya, no és nacionalista, perquè és una persona que estima Espanya i, quan s’estima Espanya, s’estima a tothom.

Si un català parla català, és per que odia les altres llengües. Si un espanyol parla espanyol és el normal.

Si un català llegeix en català, és un acte de nacionalisme. En canvi, que un espanyol llegeixi en castellà, és el normal.

Si un català llegeix en català és perquè està subvencionat per la totalitat dels espanyols que no s’expliquen perquè un català llegeix en català podent llegir en castellà.

Si un espanyol parla castellà és per a entendre’s amb tothom. Però si un català parla català, és per a que ningú el pugui entendre.

Que un espanyol li digui a un català que parli en castellà és lògic. Però que un català li digui a un castellà que parli català, és intolerable.

Si un català se sent català és perquè ha estat manipulat per una educació ‘catalibán’. Però si un català se sent espanyol, és perquè funciona el sistema educatiu plural espanyol.

Si els espanyols convencen a un català per a que se senti espanyol no és un acte nacionalista, però si un català convenç a un català que sigui català, és un complot nacionalista.

Sentir-se espanyol és el normal, sentir-se català, és el resultat d’un rentat de cervell i d’una educació corrupta, perquè els nacionalistes catalans manipulen la història per a glorificar Catalunya i en canvi cap espanyol mai ha manipulat la història per glorificar Espanya.

La bandera catalana és producte del nacionalisme català, però la bandera espanyola no té res a veure amb el nacionalisme. La bandera espanyola, és un símbol internacional de llibertat al món sencer.

Si un català aixeca una bandera catalana a Catalunya o a Espanya, és una provocació nacionalista, però que un espanyol onegi una bandera a Espanya o a Catalunya, és el normal.

Si un català oneja segons quina bandera catalana pot ser fins i tot il·legal, però que onegi una bandera espanyola a l’Afganistan, és el normal. Res a veure amb el nacionalisme. És un altre missatge profundament espanyol no nacionalista de pau i amor universal.

Si els catalans són nacionalistes és perquè volen aixecar fronteres per a quedar-s’hi tancats dins i aïllar-se del món, sense deixar entrar ni sortir ningú. En canvi, els espanyols no són nacionalistes, però no conec cap força política nacional que defensi l’ensorrament de totes les fronteres.

Els espanyols no volen fronteres i, encara menys, les de Catalunya i Gibraltar. Però en canvi, les fronteres de Ceuta i Melilla no són fronteres, són el resultat del sentir majoritari dels ciutadans africans que hi viuen.

Si el nacionalisme és català, a Espanya es parlarà del problema nacionalista. Si el nacionalisme és espanyol, no és un problema, és una cosa molt bonica.

Si un català diu que Espanya és una merda, és gairebé un delicte. Però si diàriament milers d’espanyols diuen que Catalunya és una merda, és perquè és normal que els espanyols s’expressin lliurement.

Si un català guanya una medalla olímpica o enarbora la bandera catalana és un nacionalista radical racista. Si un espanyol guanya i enarbora la bandera espanyola és normal. És més, els espanyols no aplaudeixen els atletes espanyols perquè són espanyols, sinó perquè són grans atletes.

Ser espanyol és una cosa normal, natural, òbvia, mentre que ser català és el resultat de la constant tergiversació de la història.

Espanyolitzar Catalunya és el normal, però catalanitzar Espanya és un disbarat.

Per molt que penso, arribo a la conclusió que ser espanyol no és ser nacionalista, en canvi ser català és ser nacionalista. Ser català és una ideologia de règims totalitaris del passat. Ser espanyol és la meva naturalesa, un orgull, un privilegi, fins i tot de vegades crec que sóc espanyol per gràcia divina.

És estrany, igual es tracta, no d’espanyolitzar Catalunya, més aviat es tracta de castellanitzar Espanya.

De moment, no conec ni un català que no sàpiga parlar el castellà. Però conec molts catalans que no parlen el català. I ningú s’espanta.

A banda d’això, i finalment, una expressió molt espanyola: Pots parlar en castellà per a que t’entengui tothom?. Tothom? Als catalans ens fa molta gràcia.

Igual m’equivoco, perquè és clar, penso en català, però penso que la llengua catalana hauria de ser defensada per la totalitat dels espanyols, perquè també és una llengua espanyola. A més, és una llengua minoritària, moltes vegades posada en perill, precisament, per molts governs espanyols al llarg de la història. El català és una llengua preciosa, un tresor que hauria de ser cuidat i no insultat i menyspreat. Però, tristament, segur que molts espanyols llegeixen aquest article i pensen que odio Espanya i el castellà.

Nacionalista català, 
nacionalista espanyol 
"GALLEGO"
- Albert Pla