AVUI ÉS FESTA


Sant Josep era caçador, segons una antiga cançoneta de la meva infantesa, una lletra un xic surrealista, de monges tirant, o menjant una taronja - segons la versió -, Sant Martí que debia ser polític atès tocaba el violí, etc. Per la cançó he recordat que abans, o sia antes, per Sant Josep era festa. Pels de la ESO Sant Josep fou el pare de la primera fecundació in vitro o ventre de lloguer per part de María la seva dona, mare i verge. Amén, tapat el cul amb ciment o amb un totxo ben calent que es deia antes.

“Avui és festa, Sant Josep la fa
agafa l’escopeta i se’n va a caçar,
tira un tiro, mata un pardal  vestit de general.
Passa Santa Anna, tocant la campana
passa Sant Martí, tocant el violí
passa una monja i li tira una taronja
passa un capellà i li tira un tros de pa”

aquí en podreu trobar més com en pinxo li diu al panxo..., però n'hi ha una que no coneixia, que m'ha sobtat per la seva duresa:

La Catarineta:

A la plaça fan sardanes, 
mare, deixeu-m’hi anar,
jo, com soc tan boniqueta,
balladors no em faltarà.
No hi vagis, Catarineta,
que el teu pare està a punt d’arribar,  
Tant si arriba com no arriba,
jo a la plaça vull anar.
Al cap d’una hora que hi era, 
son pare ja va arribar,
On és la Catarineta,
on és, que no fa el sopar?
A la plaça n’és, que ballen;
se n’hi ha volgut anar.
Ja n’agafa una buscalla,
i un bastó a l’altra mà.
Passa, passa, Catarina,
passa, passa, a fer el sopar.
La primera garrotada
un braç ja li va fer sagnar, 
la segona garrotada
l’altre braç li va trencar, 
la tercera garrotada
morta ja la va deixar. (ja la porten a enterrar)
Sota l’olivera, oliva,
sota l’olivera està.
La mare se’n va a la cuina,
rebentant-se de plorar.
Tant si plores com si no plores
la teva filla morta està.
El dia del seu enterro
dos paraules va llençar:
Ai, mares que en teniu filles,
no les deixeu festejar,
que a la pobra Catarineta
la vida li va costar.

I a banda d'aquestes ens queda la meva preferida: la tutureta (vídeo): Amb una versió especial de Santi Arisa i la tribu. També pels de la ESO, Santi Arisa va ser el bateria d'un grup mític català 'Pegasus' i el pare i creador de la Sardanova. Bon diumenge!



Comparteix:  

Comentaris

  1. Suposo que l'autor de la "Catarineta" hauria de ser un capellà, per allò de la defensa de l'obediència i la moral. Collons, quin sadisme. Avui estaria assegut al banc dels acusats davant d'un jutge. ¿I això ho cantaven la canalla?.

    ResponElimina
  2. Suposo que la cantaven, jo aquesta no la coneixia, en sabia de na Catrineta da plaça aquella que cou es pa, que anava en camieta, de ses illes.

    ResponElimina
  3. El autor seguro que es el Albert Plá, el de Sabadell¡¡

    ResponElimina
  4. com no fos el seu pare, o el seu avi. La cançoneta té els seus anyets.

    ResponElimina
  5. Le estoy dando vueltas y pienso que una canción equivalente a la Catarina,la he oído de pequeño,en el mercado de Córdoba,donde de vez en cuando aparecía un cantante ambulante de historias y canciones,que se apoyaba en unos dibujos que iba señalando.En castellano. Solían ser de la vigilancia de la virginidad y honra,como no en las mujeres.Si que recuerdo los palos hasta la muerte ,como solución.Hablo de los años cincuenta,que ya ha llovido.

    ResponElimina
  6. es posible Car res, la temática más o menos parece la misma, piensa que es de los tiempos de Soberano es cosa de hombres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada