KAFKA A GAVÀ

Hi ha situacions que ni tan sols Franz Kafka se les hauria plantejat en cap de les seves novel·les. Aquest seria el casa de Tamara Carrasco, a qui la justicia la manté confinada al seu municipi des de fa quatre mesos. Un cas como un cabàs o una situación kafkiana que està enquistada i no s'en parla prou, la prova és que aquest article és de el diario.es, no de cap digital d'aquí.

Un jutjat de Gavà i un de Barcelona es passen des de fa quatre mesos la causa de Tamara Carrasco, l'activista dels Comitès de Defensa de la República (CDR) confinada en el seu municipi des del passat mes d'abril. La discrepància entre els dos jutjats es basa en qui és el competent per investigar a Carrasco per un presumpte delicte de desordres públics. Mentre no es resolgui la qüestió la defensa de Carrasco no pot proposar acabar amb la reclusió forçosa a Viladecans que ja s'allarga onze mesos.

L'Audiència de Barcelona dirimirà el desacord entre les dues jutgesses. La titular del jutjat d'instrucció 24 de la capital catalana ha remès als magistrats de la secció 2 una contundent exposició raonada, a la qual ha tingut accés eldiario.es, en què defensa que ha de ser el jutjat de Gavà qui es quedi amb la causa de Carrasco. La Fiscalia i la defensa de l'activista estan d'acord amb que sigui la jutgessa de Gavà qui instrueixi el cas.

L'Audiència Nacional va enviar el passat mes de novembre al deganat dels jutjats de Barcelona la causa contra Carrasco per un presumpte delicte de desordres relacionat amb els talls a les autopistes i carreteres catalanes convocats pels CDR per demanar la llibertat dels presos sobiranistes. Ho va fer després de descartar els delictes de terrorisme i rebel·lió, mantenint això sí el confinament per l'activista vigent des que va ser deixada en llibertat el 12 d'abril de 2018.

Tal com recorda la jutge de Barcelona en la seva exposició raonada, l'únic indici pel qual Carrasco està investigada no és haver participat físicament en les protestes, sinó un missatge d'àudio de 5 minuts i 41 segons en què l'activista "difon i crida a realitzar talls a les carreteres". En sospitar que el missatge s'havia gravat des del seu domicili, la jutge de Barcelona va enviar al desembre el cas als jutjats de Gavà, dels quals depèn Viladecans.

La jutge de Gavà va tornar el 25 de gener d'aquest any el cas a la capital catalana, sense si més no notificar-ho a la Fiscalia, en no tenir clar que el missatge es gravés des de Viladecans. "En no quedar constatat el lloc d'emissió del missatge, és competent el jutjat de Barcelona per ser on s'han descobert proves materials del delicte", va indicar la jutgessa de Gavà, segons es recull en l'exposició raonada que ara haurà de resoldre l'Audiència de Barcelona.

En qualsevol cas, la jutge de Barcelona sosté que mentre l'Audiència Provincial no es pronunciï, és el jutjat de Gavà el que ha de "continuar practicant per imperatiu legal les diligències" perquè la causa avanç "fins que que es dirimeix definitivament la controvèrsia" sobre la competència. Serà llavors quan la jutgessa que assumeixi el cas decideixi sobre l'arxiu de la mateixa i la fi del confinament que proposarà la defensa Carraso, que exerceix Benet Salellas.

El límit a la llibertat de moviments de Carrasco, coincideixen fonts jurídiques consultades, és una mesura cautelar excepcional en un cas obert únicament per desordres públics. Cal recordar que va ser el mateix missatge d'àudio el que va provocar la detenció i el registre de la casa de Carrasco per presumptes delictes de terrorisme o rebel·lió. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va arribar a demanar presó provisional per a Carrasco.

No obstant això, el jutge instructor de l'Audiència Nacional va rebutjar de ple els presumptes delictes de terrorisme i rebel·lió i va limitar la causa a uns desordres públics. El descart no va aparellar l'aixecament de la mesura cautelar que impedeix a Carrasco sortir de Viladecans, amb l'excepció d'acudir al seu lloc de treball, des de fa onze mesos. I és que l'Audiència Nacional, abans d'enviar la causa als jutjats catalans, ha argumentat que "l'activitat dels CDR no hi havia cessat" per mantenir a Carrasco confinada a Viladecans, denegant fins i tot un permís per visitar la seva mare quan es va trencar una cama.