Segons Arrimadas, Inés, les declaracions d'Iceta a Berria, on va dir que si el 65% dels independentistes volen la independència la democràcia haurà de trobar un mecanisme per habilitar-la, són "de les més greus que s'han fet en política en els últims anys". Segons servidor, potser perquè servidor és persona (i no polític), són de les més sensates que s'han fet en molt de temps, de més sentit comú i democràtic, conceptes dels que n'està i molt mancada Arrimadas, Inés, per qui democràcia o sentit comú no són paraules que contempli des del seu obscè i barroer llenguatge antidemocràtic. S'ho hauria de fer mirar, però prou que s'ho trobarà a les properes eleccions. Cal recordar que Arrimadas, Inés, si que ha fugit de Catalunya i amb ella la flor i nata del seu partit, inclòs el carrincló d'en Carrizosa. Com diu la dita. Bon vent i barca nova, i de passada, a fer la mà. Aquesta senyora no ha entés res, i de qui no ha entès res se'n sol dir que és idiota. Com diria Aki Kaurismäki: “Este planeta nunca tuvo tantos sociópatas e idiotas en el poder”, i aquí caldria afegir: en el poder i a la deslleial oposició, que seria el cas d'Arrimadas, Inés. 
Una altra cosa que no ha entès Arrimadas, Inés, és que si va guanyar les últimes eleccions a Catalunya va ser per què en Maginet pela canyes i Pau pi anàven per separat, que no per sepharad, sinó a sant de què hauria guanyat unes eleccions que ha estat incapaç d'administrar pel resultat tant favorable que va tenir, i és per què allí o no n'hi ha no en pot rajar, i és per això i per altres motius que ha decidit fugir a Madrid. Arrimadas, Inés, 'la Fugitiva'