Els carrers de Madrid van ser escenari ahir del crit d'auxili desesperat de la societat rural que agonitza. Una bona part del territori espanyol pateix una greu i creixent despoblació que, a hores d'ara, en nombrosos pobles és ja irreversible. Això constitueix un problema d'Estat per al qual ningú, fins ara, ha aportat solucions. Per aquest motiu més de 50.000 persones procedents de vint-i províncies, sota el lema "La revolta de l'Espanya buida", hagin demanat mesures urgents per revertir la situació i avançar cap a un major equilibri poblacional, ho expliquen a la vanguardia.
La tendència de la població a concentrar-se en les grans ciutats és una tendència no només espanyola sinó mundial, però això és un desequilibri que cal combatre. Com fer-ho? Aquí està la dificultat. A la manifestació d'ahir es van reclamar més comunicacions i millors serveis, tant mèdics com educatius, per garantir la igualtat d'oportunitats del medi rural, així com una política d'inversions per afavorir noves activitats econòmiques que evitin la marxa dels joves a les ciutats. Entre elles podrien situar la indústria agroalimentària ecològica i de qualitat, el turisme rural i les derivades del teletreball i de l'accés al coneixement global que permet internet. Però també la solució a la despoblació ha de sortir de la població urbana amb propostes innovadores com la custòdia del territori, les ecoviles, els moviments ecologistes i les associacions en defensa dels oficis tradicionals i del paisatge, entre d'altres. En suma, el pacte d'Estat per frenar la despoblació d'àmplies extensions del territori espanyol que faciliti les mesures econòmiques i socials necessàries hauria d'anar acompanyat d'un profund canvi cultural en el conjunt de la societat que posi en valor de nou el món rural com a alternativa de vida equilibrada i saludable. 
Potser és massa tard, la comoditat de la vida urbana és difícil d'abandonar, i viure en medis rurals, pot semblar molt bucòlic però té una serie de dificultats, que són les que han provocat precisament aquest buidament en detriment de l'augment de població en les viles urbanes. De fet, és una qüestió de concepte, de canvi de mentalitat, ja que de la mateixa manera que un ciutadà pot tardar una hora o més en arribar al seu lloc de treball, aquest és el temps que podria tardar en moltes zones rurals per anar a la seva feina, o simplement, potser canviar de lloc de feina, de manera de viure, es pot prescindir de moltes de les comoditats que dona la vida urbana i no morir en l'intent. De fet, les arrels de la actual civilització venen de quan l'home va deixar de ser nòmada i va arrelar.
Aquesta noticia, m'ha recordat una companya de feina de la meva dona. Ella i el seu marit es varen quedar a l'atur (d'aixó en fa ja més de vint anys), aleshores varen capitalitzar l'atur i se'n varen anar amb la canalla encara menuts a un poble del pirineu a fer vida de pagés. Varen llogar una casa i comprar unas quantes cabres. La idea era fer formatge i vendre'l als visitants del poble els caps de setmana. Però la cosa no va acabar de anar bé; les cabres que eren de Córdova amb el fred de l'hivern se'ls posàven morades i fins i tot tremolaven, i el formatge que feia ella, el primer dia el varen donar a probar al gat que es va passar tres dies amb descomposició estomacal i no va haver-hi manera que mai més els provés, ni el gat ni ells. 
En resum, que l'aventura bucólico-camperola va durar un any, al termini del qual varen tornar a Sabadell, i és que la vida del camp no és gens fàcil, al contrari, és dura, molt dura. Només és un cas, pero si la prova de que no és fàcil la vida rural. Altra cosa seria ubicar immigrants en pobles abandonats per què visquessin de la terra que poguessin conrear i del bestiar que mantinguessin per consumm propi, amb ajuts inicials per part de l'administració, però el que em pregunto és si hi hauria molts interessats en aquesta proposta.
Aqui trobareu un anàlisi molt interesant sobre l'Espanya buida a ran de la novel·la de Sergio del Molino.