Fa temps i a ran de la lectura de "Salvatge Oest" d'en Vidal  Vidal vaig descobrir l'anís infernal "lo pitjor del món", que tenia una peculiar manera de publicitar-se como podreu llegir, i dit aixó, anem a la cosa etílica:
Cierto francés tuvo el proyecto
de correr todo el país
hasta encontrar un anís
que le produjera efecto.
Cuando ¡oh, placer sin igual!
de Lérida en la estación
leyó un gran cartelón;
Lamolla anís sin rival.
Baja del tren enseguida.
Beve un trago, dos y tres.
Y allí vive aún el francés
pasando a tragos la vida.
Lamolla era el més important dels fabricants d'anís i altres espirituosos de Lleida segons explica Vidal Vidal, però de qui vull parlar a ran del comentari d'ahir és de l'anís infernal "Lo pitjor del món".
Aques anís el produïa en un antic molí d'oli del Barri de la Bordeta Miquel Serra, i l'oferia en dues varietats, sec i dolç, perfumat amb comí i matafaluga, aquest anís fregava els 40 graus, i no a l'ombra precisament. Miquel Serra comercalitzava el seu anis a varios països de sudamèrica i posteriorment a Europa.
A l'anís li va dir Infernal i sempre es va distingir per una publicitat del seu producte gens comuna, de caire negatiu.
La seva divisa era EL PITJOR DEL MÓN, en català i castellà, tot i que en un anunci a un diari Carlista de 1913, apareix com "LO PITJOR DEL MÓNT".
En un requadre de l'any 1905 el semanari humoristích amb ninots, que es deia Lo gat de Famades, es vanta de ser Lo anís més dolent i de propietats més nocives per l'organisme, i adverteix "no'l probeu". Un altre anti argument de venda que sortía a la revista Lleida, deia: No és tònic, ni digestiu, ni reconstituyent. No està premiat en cap exposició. I un altre dels seus temes preferits en aquesta línia d'anti publicitat era: Cada día és més dolent.
SALVATGE OEST - VIVAL VIDAL - Ed.Planeta