La comarca del Pallars s'ha quedat sense Doctor Music -un festival que deixava molta pasta a l'estiu- per decisió de la Generalitat (Agència Catalana de l'Aigua) i els molt ingrats protesten. A sobre que els hem regalat a l'ós Goiat, l'últim bandoler de Catalunya, el molt gandul que encara hiverna, i que quant desperti tornarà a atacar ovelles, egües i tota bestiola que se li posi per davant!
El món rural s'ha posat flamenc, i uns al Pallars i altres pel centre de Madrid -la gran manifestació de diumenge de la "Espanya buida" - reclamen modernitats: accés a banda ampla, cobertura per al mòbil, internet, carreteres...
¿Què s'han cregut els de Terol Existeix, els Viriatos de Zamora o l'associació Milana Bonita d'Extremadura? El que han de fer és construir xalets a les gallines perquè posin ous feliços, procurar deu metres quadrats a tot porc i posar música en els camps de remolatxa per tal que els nens urbanites mengin més remolatxa i menys donuts!
Jo diria, escoltant aquest cap de setmana als del Pallars i als de Madrid, que estan fins als nassos de tant ecologisme, animalisme i experts de saló que des de les urbs els imparteixen lliçons sobre com gestionar la desolació i unes terres vingudes a menys. Els traiem els caramels com el Doctor Music i els regalem un ós eslovè -el meu volgut Goiat, una debilitat personal- perquè les famílies avorrides vagin un cap de setmana a l'any a ensenyar als nens -aquests pesats- el meravelloses que són les bèsties, idealitzades en aquest món urbanita infantilitzat.
Hi ha 23 províncies despoblades a Espanya, un país on un 5% de la població viu en un 53% del territori. Com resistiran si no tenen cobertura mòbil, banda ampla, internet, vies de transport o tenen la sanitat a desmà? I el greu no és això: a sobre els endeguem sermons sobre la seva relació amb la natura o els animals que en ella habiten i que compten amb més simpaties perquè són tots molt bondadosos i parlen en les pel·lícules de dibuixos animats.
Defensar el món rural acabarà sent revolucionari, i mal farà el PSOE a desatendre aquesta Espanya buida i cabrejada, que caça, pesca i cria animals no per fer una foto d'diumenge amb els nens sinó per subsistir i, de passada, proveir a les ciutats d'aliments a preu raonable. Juraria que l'ecologisme urbanita advoca per una desena d'ous a sis euros per tal que les gallines visquin felices i virtuoses.
Adoro a Goiat perquè és un ós transgressor que fa just el contrari del que esperaven d'ell qui, a cost de ja centenars de milers d'euros, imposen la seva presència al Pirineu. El dia que es cruspeixi un nen rosset encara hi haurà qui dirà: la culpa no és del pobre ós. - Joaquin Luna - lavanguardia.com