El 1939 el port d'Alacant es trobava bloquejat per l'armada del general Franco i avions de l'Alemanya nazi, la qual cosa va convertir en tasca gairebé impossible l'arribada dels vaixells contractats pel govern de la Segona República per evacuar els milers de refugiats amuntegats en el port. L'amenaça d'enfonsament va provocar que la gran majoria de navilieres incomplís els compromisos, ja pagats, i desistís d'apropar-se a aigües espanyoles. 
El 'Stanbrook' va poder burlar el bloqueig i va rescatar centenars de republicans que intentaven fugir al port d'Alacant. El vaixell esperava carregar taronges i safrà, però, veient aquella munió desesperada al moll, el capità va desafiar l'ordre del propietari del vaixell i va pujar a bord a tots els que va poder. El Stanbrook va partir a la recerca d'un port segur, atestat de gent, el que va provocar una travessia penosa, durant la qual en alguns moments la inclinació del vaixell de càrrega feia témer el naufragi. Ningú els va oferir la possibilitat d'atracar, així que van vagar sense rumb fins que, per fi, van poder fer-ho a Orà, des d'on els passatgers van ser enviats a camps de treball al desert per construir una línia fèrria, en condicions d'esclavitud. En el 80 aniversari de la partida del vaixell Stanbrook des del Port d'Alacant amb els últims 2.600 exiliats de la Guerra Civil espanyola, la Corporació d'Alacant ha participat en una ofrena floral al costat del monument al capità del vaixell, Archibald Stanbrook.
Per cert, que els Falangistes varen profanar el monument erigit al capità, uns falangistes que no han oblidat ni oblidaràn en la seva ràbia gens dissimulada, sort que cada vegada en queden menys, per dos motius de traspàs: o la palmen o se'n van a VOX. 
És oportú recordar històries com aquesta quan s'escolten discursos xenòfobs com el de VOX o el PP i C's sobre la immigració. Per posar-los en relleu, les formacions polítiques representades al Parlament, juntament amb entitats municipals, l'Ajuntament de Barcelona, les diputacions, el Síndic de Greuges i cinquanta entitats van arribar a un acord unànime. En el document, signat en un acte presidit per Quim Torra, president de la Generalitat, es van comprometre a combatre els discursos racistes i l'ús del debat sobre la immigració amb fins electoralistes.
Veurem el resultat del que no deixa de ser un acte de bones intencions al qual s'han sumat precisament els partits i entitats que no tenen en el seu discurs la xenofòbia.