Catalunya ha votat inequívocament a favor del diàleg. Els ciutadans catalans han donat l'esquena a una dreta que pretenia suspendre l'autogovern d'un cop de ploma i sense cap base legal, i per primera vegada l'independentisme ha guanyat unes eleccions generals. Malgrat que ERC ha arribat primera i obté un resultat històric, el PSC pot estar més que satisfet perquè el seu segon lloc ha estat clau per a la victòria socialista. Recordo haver dit en un comentari que les úniques opcions a Catalunya eren votar PSC o ERC.
Catalunya ha votat en defensa pròpia. El president del PP català, Alejandro Fernández, va deixar caure en campanya una frase que quedarà per sempre en el lapidari d'aquest partit. "Van començar a cantar 'No passaran'. I tant que vam passar. I tornarem a passar: aquesta és la llibertat". Fernández es va equivocar, com s'equivoca sempre el PP quan es tracta de Catalunya. No, el PP no ha passat, i el seu augment de decibels només ha servit per perdre quatre diputats i quedar-se només amb un; un, perquè Alejandro Fernández no ha passat, no se perquè m'ha recordat al Finado Fernández de "l'hotel la sola cama" de Pepe Iglesias el Zorro. Tampoc ha passat Joan López Alegre (Don Tapadora), i me n'alegro, recuperem un tertulià de nivell per a Rac1, i caldrà escoltar a veure que diu, que explica en el seu retorn, pot ser molt interessant.
Cayetana Álvarez de Toledo semblava que havia vingut a salvar Catalunya i una mica més i no es salva ni ella. Els populars han perdut més de 300.000 vots respecte a les eleccions de 2016. Catalunya i Euskadi, on el bocamoll de Maroto s'ha quedat sense l'únic escó que tenien, són ja terra cremada per a Pablo Casado, o el que en queda d'ell. Des d'aquest diumenge, a Catalunya el PP és un partit més residual del que ja ho era; o canvia el seu missatge sobre Catalunya o la sagnia de vots anirà a més. I els en queden ja molt pocs. 
I, en un altre ordre de coses, tant que van criticar, van desautoritzar i es varen fotre els Casado boys, de l'enquesta del CIS i de Tezanos, i aquests són els que més l'han encertat. Tezanos va saber veure el que ells no volien ni veure.