Els 860 veïns del poble de Benizar, a Múrcia, han decidit que no participaran en les eleccions generals del proper 28 d'abril en protesta per l'abandó del medi rural de la política. És més, la seva protesta s'estendrà també a les autonòmiques i municipals del mes de maig. En declaracions a La Sexta, veïns d'aquesta localitat han explicat que ho fan perquè es faci visible l'abandonament al qual estan sotmesos, amb carreteres plenes de sots i amb el centre mèdic més proper a 50 quilòmetres. A això se suma que ni els polítics han volgut fer campanya al poble, el tauler per als cartells electorals està buit. "Aquí es veu l'ambient de campanya que hi ha", ironitza un dels habitants d'aquest poble, situat en el límit entre la Regió de Múrcia i Castella-la Manxa.
Haurien de seguir aquesta actitud uns quants pobles més del país i no només els pobles sinó algunes ciutats d'aquesta Espanya abandonada, de la qual s'han recordat per uns dies els polítics, però que la oblidarán amb la mateixa rapidesa de la qual se n'han recordat.
No som 'paletos' deia una veïna de Benizar, ens agrada viure aquí, un aspecte que a aquests polítics ni els preocupa ni els interessa, són incapaços de comprendre que precisament el futur resideix en aquests pobles petits, aïllats, mal comunicats en més d'una ocasió, pobles productius, poc contaminants i que donen als seus ciutadans una vida molt més sana que a la ciutat. Com ho van a saber aquests polítics de tercera, a entendre, a comprendre que viure en un poble és una opció tan digna com fer-ho en una ciutat, amb avantatges afegides i algun inconvenient, com la poca atenció del Govern cap a ells des de manteniment de carreteres, atenció hospitalària, etc...; i és per això que aquests 860 veïns de Benizar en un acte de dignitat i rebel·lia han decidit no participar en les eleccions generals, autonòmiques i municipals, i suposo que tampoc en les europees.
No som 'paletos' deia una veïna de Benizar, ens agrada viure aquí, un aspecte que a aquests polítics ni els preocupa ni els interessa, són incapaços de comprendre que precisament el futur resideix en aquests pobles petits, aïllats, mal comunicats en més d'una ocasió, pobles productius, poc contaminants i que donen als seus ciutadans una vida molt més sana que a la ciutat. Com ho van a saber aquests polítics de tercera, a entendre, a comprendre que viure en un poble és una opció tan digna com fer-ho en una ciutat, amb avantatges afegides i algun inconvenient, com la poca atenció del Govern cap a ells des de manteniment de carreteres, atenció hospitalària, etc...; i és per això que aquests 860 veïns de Benizar en un acte de dignitat i rebel·lia han decidit no participar en les eleccions generals, autonòmiques i municipals, i suposo que tampoc en les europees.
Lluny, a les antípodes de Benizar están els veïns de Coripe, a Sevilla, aquests pertanyen al gremi dels 'paletos' miserables, que és una altra vessant de poble bastant extesa.
Creo que es una actitud muy decente y aplicable. A ver si se enteran de que existen personas abandonadas.
ResponEliminaEn cuanto a lo segundo...no es de recibo ni admisible...¿qué es eso de pegarle tiros ?
¿Es que ni es edmisible ..es que es PUNIBLE y de baja estofa ¡¡¡
A mi no me gusta el Sr Puigdemont, pero no me da permiso para quemar un simil suyo ni apedrarle ni dispararle.
eso es de analfabetos y muy, muy, muy baja moral.
ho fan cada any, fa dos va ser Urdangarin i l'any passat la noia aquella de Valencia que va matar el nen. El pitjor es que la víctima la decideixen nens de 2ón d'ESO.
EliminaCrec que no votar no és mai una bona opció, sempre hi ha algú pitjor que un altre i avui hi ha mitjans per fer saber els nostres problemes -una altra cosa és que et facin cas- que no han de passar pel rebuig a les urnes, la veritat. Respecte al tema de Coripe, acabo de llegir un article molt bo d'un historiador estranger sobre el fet de què s'estan aplicant als catalans molts patrons racistes tipus l'antisemitisme, qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
ResponEliminaes una manera de protestar, de que es parli del poble, a lo millor a partir d'ara els hi arreglen la carretera...
EliminaAquests patrons no són nous, els supremacistes, els racistes són ells, no nosaltres.
EliminaConec pobles pobres i amb problemes que han aconseguit alcaldes que s'han preocupat per la seva situació i han tirat endavant, però s'ha de votar.
ResponEliminaJo havia estat partidària de no votar però la situació actual ha fet que canviés d'opinió, si tu calles guanyen els dolents.
ResponEliminaEn aixó estic d'acord, últimament votaba en blanc, pero ara toca fe-rho.
EliminaNo votaran però creuen en el sistema, pensen que els impostos que paguen s,haurien de notar en el seu poble...potser d,aquí un any ja parlaran de ser independents..quan el sistema t,oblida, quina altre opció hi ha?
ResponEliminaComo ha cambiado la sensibilidad y el nivel de exigencia,que me parece bien,pero recuerdo la carretera a Algamasilla de Alba,en plena Mancha.Los agujeros en la carretera eran tantos que tenías que ir solteandolos a 15 KM/H.Hoy día hay una autovía,han pasado 40 años,claro.Deberiamos ser prudentes en las quejas y pensar de que país tercermundista venimos.
ResponEliminavenimos o en muchos aspecto aún estamos en un país tercermundista, fíjate sino en la carretera de este pueblo.
EliminaPara mis confrères, mis amigos apátridas, que saben que el mundo no es más que un puzzle de colorines.
ResponEliminaLA MALA REPUTACIÓN
(Georges Brassens)
En el pueblo, sin pretensión,
tengo mala reputación;
sin importar si me revuelvo o me quedo tranquilo,
paso por ser un no-sé-qué.
Yo no perjudico a nadie, sin embargo,
siguiendo mi camino de pequeño buen hombre;
Pero a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
No, a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
Todo el mundo habla mal de mí,
salvo los mudos, ni que decir tiene.
El día del catorce de Julio*
me quedo en mi mullida cama;
La música que marca el paso,
ni me va ni me viene.
Yo no perjudico a nadie, sin embargo,
no escuchando la llamada del clarín.
Pero a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
No, a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
Todo el mundo me señala con el dedo,
salvo los mancos, ni que decir tiene.
Cuando me cruzo con un ladrón con mala suerte
perseguido por un paleto,
hago la zancadilla, y por qué callarlo,
el paleto se va al suelo.
Yo no perjudico a nadie, sin embargo,
dejando huir a los ladrones de manzanas;
Pero a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
No, a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
Todo el mundo se abalanza sobre mí
salvo los lisiados, ni que decir tiene.
No necesito ser Jeremías**
para adivinar la suerte que me promete:
si encuentran una cuerda a su gusto
me la pasarán por el cuello.
Yo no perjudico a nadie, sin embargo,
siguiendo los caminos que no llevan a Roma;
Pero a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
No, a la gente valiente no le gusta que
sigas un camino distinto a la suyo...
Todo el mundo vendrá a verme ahorcado,
salvo los ciegos, por supuesto.
* 14 de julio: Día de la fiesta nacional francesa.
** Jeremías: Profeta que aparece en la Biblia.
añorado Brassens, está canción es un clásico para toda una generación de la nouvelle Chanson.
Elimina