ÚLTIMS ESCRITS:

LA CONDEMNA DEL CODI POSTAL


El maig de 2017, la Guàrdia Civil va entrar a l'immoble de Les Corts de Sandro Rosell. En un instant va canviar la vida de l'expresident del Barça en ser acusat d'un presumpte blanqueig de capitals i organització criminal. I no tornaria a veure el sol fins a 21 mesos més tard, en el que és l'empresonament preventiu més llarg de la història a un acusat d'un delicte econòmic. La jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va dictar ordre de detenció provisional i en aquest temps li va denegar fins a tretze vegades la petició de llibertat condicional. Ahir, la justícia declarava l'absolució de Rosell i la resta d'acusats.
Més greu encara és el cas del conseller andorrà de Rosell Joan Besolí, el seu fill a poc d'estar ell ingressat a la presó va tenir un accident d'hípica del qual va quedar tetraplègic i la Jutgessa Lamela li va denegar poder visitar-lo a l'hospital. Ho explicaven en el seu dia a Crònica Global. 
Seria bo recordar que la Jutgessa Lamela és la dels suposats terroristes d'Alsasua per una baralla de Bar amb Guàrdies civils, mentiders per cert. Aquesta senyora és un càncer per al propi sistema judicial, un càncer que caldria eradicar pel bé de tots, porquè el que em pregunto és a quants innocents haurà enviat a la presó, innocents que per falta d'un bon advocat o atenció mediàtica s'estan podrint en ella.
Amb Sandro Rosell -i amb el seu gerent Joan Besolí- s'ha comès una injustícia manifesta, amb un ús abusiu de la presó provisional. La família ha viscut un calvari, no només perquè el fiscal demanava també presó per la seva esposa Marta, sinó perquè els van bloquejar els comptes i els van embargar el patrimoni. I la seva honorabilitat va saltar pels aires. Tot això en un inexplicable cas en què la presumpta part perjudicada, la Confederació Brasilera de Futbol, ​​negava que hi hagués hagut cap perjudici a les seves arques. I fins i tot el Senat del Brasil va considerar que no hi havia res a dir.
Tot va començar amb les investigacions d'una trama de suborns de la FIFA, on apareixia el nom de Ricardo Teixeira, expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, ​​pel contracte de 24 partits amistosos de la canarinha, que podria encobrir comissions il·legals pagades per Rosell, la empresa va gestionar els contractes televisius, informen a la vanguardia.
Lamela, amb la seva presó preventiva, va condemnar a un innocent a 643 dies de presó per res. Es podrà argumentar que l'absolució és la demostració de la capacitat de correcció del sistema. Però el mal causat a Rosell i la seva família en el terreny econòmic i en la seva reputació és irreparable, i és possible que ningú pagui per això, ni tan sols algunes plomes que van embrutar la biografia d'un innocent.
Deia ahir algú a Rac1, que Rosell havia patit la condemna del codi postal, i recordava també les amenaces del ministre Wert per la implicació de Rosell com a president del Barcelona en el Concert per la llibertat i la Vía catalana, i algun altre acte que va molestar i molt al ministre de mala educació. Podria ser, sinó no s'entén tot aquest maleït embolic.

11 comentaris:

  1. I la senyora Lamela va 'escalant posicions', se li premia l'eficàcia, vaja. El cas Rosell és lamentable ja que fins que no ha passat 'això dels presos polítics' no se li havia donat el relleu que calia ni s'havia incidit en la injustícia de la presó preventiva, també ha estat, en gran part, un pres polític, però, és clar, pertanyia a un altre sector i privava allò de 'ves a saber què ha fet', a banda de com va la cosa pel país i la fragilitat amb què ens movem en llibertat, també en aquest cas hi ha un evident pòsit d'anticatalanisme lligat al tema futbol, que aquí és mes que futbol, ens agradi o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi Basté va anar a Estremera a entrevistar-lo fa uns mesos, i recordo que deia: si el que m'ha explicat Sandro és cert, no tindran més remei que absoldre'l, i Basté i Rossell no es que tinguessin molt bones relacions, però Basté ho tenia molt clar, i el temps li ha donat la raó. Pero el mal ja s'ha fet.

      Elimina
  2. I el del Madrid, mira, fent bitlles...

    ResponElimina
  3. Nunca he entendido este caso. Ni ahora esta resolución. Encarcelar a una persona no es moco de pavo, es joderle la vida, y para eso se ha de estar muy seguro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensa que a Europa, alguns ja es comencen a qüestionar si tenen sentit les presons al segle XXI, que si de cas haurien de ser per a casos molt concrets i tot i així és comencen a plantejar altres solucions alternatives.

      Elimina
  4. Si,Miquel ,hay que estar muy seguros(con pruebas),para meter a una persona en la cárcel y más preventivamente,sin juicio.Un grave error de la justicia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Más que de la Justicia, de una parte de la Justicia, en este caso la ascendida Jueza Lamela y el Fiscal.

      Elimina
    2. Francesc,no me gusta concretar en personas y mucho menos en funcionarios públicos.Si es así como dices la propia Justicia tiene sus propios dispositivos correctores y compensadores.El abogado,por televisión,ha dicho que pedirá daños,ese es el camino.De lo contrario,sería un camino peligroso y más en los momentos que vivimos,ojo,para todos,pero bueno el abogado puede insinuar o apreciar lo que tu dices es libre de hacerlo,no creo que lo haga.

      Elimina
    3. HAay que concretar, porque sino se castiga a toda la Justicia, en cuanto a los dispositivos correctores y compensadores, ahí tienes razón, Lamela fue ascendida y no de una manera muy justa por cierto.

      Elimina
  5. Los límites borrosos de la justicia son esos lugares escabrosos donde campan a sus anchas vulneraciones de principios limitadores del Derecho Penal, como son, entre otros, el de intervención mínima, el de legalidad y el de culpabilidad.  Lo de Rosell y Besolí es la punta del iceberg. Me producen carcajadas violentas las palabras de quienes pretenden deslegitimar a los perjudicados por el anormal funcionamiento de la Administración de Justicia, como es el caso, para reclamar su derecho a ser indemnizados por los gravísimos daños y perjuicios padecidos a lo largo de una instrucción sumarial "manu militari". Que lo diga un Abogado del Estado en el desempeño de su trabajo es normal. Pero que lo afirmen juristas en el caso de Rosell, por ejemplo, por el simple hecho de ser catalán (como he llegado a oir esta mañana) es una ofensa gratuita. Basta leer noticias pasadas de fecha para evaluar ahora que las intenciones que originaron el procedimiento judicial dejan mucho que desear. Mal asunto. ¿Alguien sabe dónde está la justicia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No está ni se la espera, y si te fijas en el título he escrito: la condena del código postal, y algo de eso hay, fíjate que en este asunto habia un catalán, un andorrano y un brasileño. Todo ese asunto empezó con una investigación del FBI sobre el FIFAGATE sobre las irregularidades de la adjudicación del Mundial de QATAR, y a partir de ahgñi unilateral y sospechosamente la Guardia Civil empezó a investigar a Rosell y su socio andorrano, pinchando teléfonos etc etc durante dos años antes de detenerle, con la salvedad que no tenian ninguna prueba, ninguna. Y lo que si me ha sorprendido es la decisión del Tribunal de absolverles, podian haber dictado una sentencia pequeña y todo acaba más o menos bien, pero se han mojado. Ah! Fiscalia ha recurrido, y es que cuando se es miserable se es miserable hasta el final.

      Elimina