El proper 30 d'abril, els dies festius per l'abdicació de l'emperador Akihito es combinaran amb la tradicional Setmana d'Or que gaudeixen cada maig a Japó, però als seus habitants no els alegra disposar de 10 dies seguits de vacances. Un sondeig del diari local Asahi Shimbun va indicar que només un 35% dels japonesos enquestats estaven "feliços" per aquest període de vacances tan prolongat, mentre que un 45% se sentien "infeliços" sobre això. "Per ser sincer, no sé com passar el temps", així que "pot ser que em quedi a casa dels meus pares", a causa que "si vols viatjar, tot estarà ple" i els preus "ja han augmentat", confessa el financer Seishu Sato, de 31 anys. Alguns usuaris de Twitter amb fills que treballen en el sector serveis estimen que tants dies lliures són "un mal de cap" perquè molts llocs estaran tancats per vacances i no saben com tenir cura dels seus petits.
Diuen en un estudi de la Universitat de Stanford, que el treball mata, en el sentit de que pot arribar a convertir-se en una obssessió, bastant freqüent per cert al japó, on fins i tot tenen una paraula, 'karoshi', que significa «mort per excés de treball». Una de les víctimes més famoses de la karoshi va ser Kamei Shuji, un agent de borsa superdotat que, durant la prosperitat del mercat de valors, a finals dels anys vuitanta, treballava noranta hores a la setmana. L'empresa per la qual treballava pregonava la seva gesta sobrehumana en butlletins i opuscles d'ensinistrament, el convertien en el model d'or al que tots els empleats havien de aspirar. Els seus superiors, fent una excepció en el protocol japonès, li van demanar que ensenyés als seus col·legues de més categoria l'art de la venda, la qual cosa va augmentar encara més la tensió que suportaven les seves espatlles ben vestides. El 1989, quan va esclatar al Japó la bombolla econòmica, Shuji va augmentar el ritme de treball, tractant de promoure l'activitat del mercat. Va morir de sobte, el 1990, d'un atac cardíac. Tenia vint anys.