La única persona que em deia Fransiscu, eren la mare i l'avi Fransiscu; ho recordava avui en que temporalment he extraviat un objecte quotidià per què no era al seu lloc, i he recordat aquest escrit sobre la desmemoria i despiste del pare que he heredat. 

 Santiago, el pare, fill de Lluís de l'oli i la Maria de can cotillaire és molt despistat i desorganitzat, i a més a mes, a mida que ha anat acumulant anys s'ha agreujat el problema, i és que ho és un problema; el sonotone l'he repescat dues vegades de la bosa de la brossa, una d'elles quan ja l'haviem llençat al contenidor, les ulleres cada dos per tres desapareixen i poden tornar a aparèixer al lloc més insospitat del pis. L'atroven que és un inhalador i té un volum relativament considerable va desaparèixer juntament amb un mitjó i no se n'ha sabut res d'ells mai més. I així podria anar afegint danys col·laterals produïts per el seu despiste.
Fransiscu, el fill, que nomès és ja el noi del Santiago, també és molt despistat i desorganitzat. Curar el despiste és molt difícil en ser genètic, però la desorganització en Fransiscu ha aconseguit superar-la. Es tracte d'imitar a Descartes i tirar de mètode, de sistemàticament seguir uns rutines tan senzilles com: deixar les claus sempre al mateix lloc en arribar a casa,  el mòbil o les ulleres. Rutines tan senzilles, com per exemple treure el pa d'esmorzar del congelador després de prendre cafè pel matí a primera hora. Fins no fa gaire era Nuria que és l'ordre personificat, qui cada dia m'havia de recordar que treies el pa,  atès se m'oblidava. Doncs amb aquest sistema s'ha acabat el problema i cada día trec el pa quan pertoca.
Li he explicat al Santiago un munt de vegades el meu sistema anti desorganització, més no me'n surto (avui he hagut de repescar de nou el sonotone), i no me'n surto, més que res per que oblida fàcilment i cada dia que passa més, les coses immediates, com alguna recomanació d'aquest tipus, que va sopar el dia abans, o si avui toca Champions o lliga.
En canvi recorda amb una enorme i detallada nitidesa fets de la seva infantesa, joventut o de quan la guerra, que t'ho pot narrar fil per randa amb tota mena de detalls. Suposo que és normal, encara que a vegades treu de polleguera atès de la mateixa manera que quan els nanos comencen amb el perquè?  t'hi treuen, ell et pot preguntar el mateix tres o quatre vegades en un lapse de temps molt curt, tu, li dones la resposta cada vegada, i al moment t'ho torna a preguntar.
Doncs això desorganitzats del món mundial, empreu el Sistema Fransiscu i trobareu sempre les coses al seu lloc, però abans les hi haureu de deixar.