Una adolescent de 16 anys, s'ha suïcidat a Malàisia després de publicar una enquesta en el seu compte d'Instagram preguntant als seus seguidors si hauria de morir o no. El 69% dels que van respondre l'enquesta van votar que havia de fer-ho. La policia de l'estat de Sarawak, a l'est del país, va explicar que la nena, de qui no s'ha fet públic el seu nom, va publicar l'enquesta en aquesta xarxa social amb el missatge: "Realment important, Ajudeu-me a triar D [death] / L [Life] ". Després que la majoria dels que van respondre van votar per la primera opció, ella es va suïcidar, segons publica The Guardian.
La seva mort va portar a un advocat a suggerir que aquells que van votar per que es suïcidés podrien ser culpables d'incitar al suïcidi. Ramkarpal Singh, un advocat i diputat al estat nord-occidental de Penang, es preguntava: "¿La nena encara estaria viva avui si la majoria dels cibernautes en el seu compte d'Instagram l'haguessin animat a no suïcidar-se? Hauria escoltat els consells dels internautes per buscar ajuda professional?. "¿L'alè d'aquests cibernautes va influir realment en la seva decisió de suïcidar-se? Atès que l'intent de suïcidi és una ofensa en aquest país, es dedueix que incitar a intent de suïcidi també pot ser-ho", afegia.
El ministre de joventut i esports de Malàisia, Syed Saddiq, va assegurar que la tragèdia ha posat sobre la taula la necessitat d'iniciar una discussió a nivell nacional sobre la salut mental del país. "Estic realment preocupat per l'estat de salut mental dels nostres joves", va dir. "És un assumpte nacional que s'ha de prendre seriosament". Al febrer, Instagram va anunciar que llançarà "pantalles de sensibilitat" per bloquejar imatges d'autolesions. La decisió es va produir després de la mort de l'adolescent britànica Molly Russell, els pares creuen que la seva filla va visionar imatges de suïcidi i autolesió en l'aplicació abans que se suïcidés el 2017, als 14 anys.
En un altre ordre de coses, però en la mateixa línia, diversos casos de lesions en menors han fet saltar les alarmes en un col·legi de Bilbao. Es creu que estan relacionats amb el joc anomenat l'Abecedari del Diable. Després detectar-s'ha enviat un comunicat a les famílies alertant sobre aquesta perillosa moda i demanant-los als pares que vigilin ferides en mans i braços. El dubtós repte consisteix a ferir-se en mans i braços mentre es recita l'abecedari. El centre educatiu ha incrementat la seva vigilància en aquest sentit després de descobrir-se quatre nous casos. "t'acabes fent una ferida greu però es fa des de fa molt temps", diuen els alumnes. Els que participen no només ho fan amb l'ungla, sinó també amb tisores o altres utensilis. Aquesta preocupació ja es va estendre fa dies després que sortissin a la llum quaranta casos d'afectats en un col·legi d'Astúries. A més, cal destacar que no és l'únic desafiament d'aquest tipus. Altres com Momo o Balena Blava també són molt arriscats: consisteixen en passar proves (alguna molt perillosa) i enviar fotos un cop aconseguit.
Comença a ser preocupant l'hipnòtic efecte negatiu de les xarxes socials en els joves, abunden els reptes cada vegada més arriscats, després hi ha les víctimes inconscients dels selfies de risc, etc. En certa manera és el peatge que cal pagar per poder viure a la societat digital; abans els adolescents es mataven o lesionaven per altres qüestions, però ho feien també, suposo que cal un temps per normalitzar la relació 'ésser - màquina', i no només entre els joves, també hi ha molts adults addictes que a més vicien ja de petits als nens, als que en comptes d'explicar-els-hi contes, els s'endollen directament el mòbil amb dibuixos animats perquè es distreguin i no donin la llauna. En el fons, és el problema de tota una societat nihilista i decadent incapaç d'administrar amb responsabilitat i mesura les noves tecnologies.
No culpis el mirall, la ganyota la fas tu (vell proverbi de no sé on), el problema és que els humans som com som, les xarxes o la novetat del moment són cosa dels humans, com tot, al capdavall. Els suïcidis adolescents no son d'ara, per cert, en d'altres èpoques sense mòbils ni res de tot això n'hi ha hagut fins i tot més, en tants per cent.
ResponEliminaja ho dic aixó, abans es suicidaven d'una altra manera menys sofisticada
EliminaEls reptes inquietants i perillosos son molt antics, de sempre, diria jo, a la literatura en trobem molts exemples.
ResponEliminaNosotros pensamos que el Dios del mal no existe. En Sudamérica he visto muchas cosas que jamás hubiera creído posible. Y tal como hay un Dios del bien, que lo hay, y se le puede llamar energía positiva (no me opongo a ningún nombre), hay un dios del mal (o energía negativa).
ResponEliminaSi se me quiere argumentar que todos producimos electricidad lo aceptaré .
No conviene menospreciar lo que ignoramos, ni reirnos de lo que no sabemos.
No hace mucho, en el proyecto REIS del que soy partícipe hace muchos años, una niña de Filipinas (unos 11 años), me vino con un juego que se hace con dos lápices. Los ponía uno encima de otro, en forma de cruz. A la izquierda ponia la palabra NO; a la derecha la palabra SI.
Le hacía preguntas sobre mi (edad, sexo, barba, estado civil, número de nietos...) Le hizo cerca de vente preguntas, algunas que la niña no sabía, y acertó todas.
Ojo con estas cosas, le dije, y le conminé a que dejara de jugar, que aquello no era un juego...me contestó que lo podía saber todo de todos...
En fin.Es lo que hay.
Cuantas vueltas,Miquel,no hay más Dios que tu Dios,es único,eso le dijo a Moisés.Lo que tu dices del mal y del bien,más bien parecen dioses griegos.
Eliminamarededéu, marededéu, ni Dios del mal ni Dios del bien existen, a ver si sus enteráis, és l'home el llop per l'home i la dona, l'ùnic animal en tot el planeta capaç de matar per matar, sense motiu, raó ni cap remordiment, Déu i dimoni alhora.
EliminaMoisés es aquell que va tardar quaranta anys per travessar el desert en un recorregut que es pot fer en un mes, són 400 quilòmetres. Per fiar-se'n del menda lerenda.