LA PARADOXA DE LA INFORMACIÓ

La consultora Garner, especialitzada en tecnologia informàtica, adverteix que les notícies falses superaran a les veritables en quatre anys, expliquen a la vanguardia. Tot i estar avisats fa ja temps, no deixa de resultar terrible pensar que els usuaris de les societats de tot el planeta consumiran més informació falsa que certa al 2022, perquè equival a dir que la manipulació, tant de les consciències individuals com de la democràcia, serà la gran amenaça del món. La consultora considera que la intel·ligència artificial impulsarà la creació d'aquesta realitat falsificada amb representacions convincentment realistes de coses que mai van ocórrer o que mai van existir exactament com es representen.

L'any 2016 ha passat a la història com el moment en què el planeta va descobrir que havíem entrat en l'era de les fake news. Res és el que sembla, fins i tot la mentida l'hem maquillat amb el terme posveritat per fer-la més digerible. Les notícies falses igual serveixen per a les guerres comercials o per a les batalles polítiques. El Brexit o Donald Trump no s'entenen sense tenir present aquest fenomen. No és fàcil defensar-se davant aquest tsunami. Fins i tot els mitjans rigorosos estem amenaçats pels ciberatacs a la veritat. És més, sovint un mitjà seriós pot caure en el parany i donar per bona una notícia falsa en les xarxes, blanquejant així la mentida. Col·lectius de periodistes han creat webs -la Buloteca o Maldito Bulo- per denunciar notícies de les xarxes que no ho són.

Que consti que avisats estàvem per Orwell, Winston treballava al Ministeri de la Veritat, que precisament actuava en el sentit contrari, manipulant les notícies segons convenia, es tractaba del "doblepensar", de manera tal que la principal funció del ministeri de la veritat era la reescriptura de la història i el falsejament d'aquesta. Per així reflectir fidelment les idees del partit plasmades en la neollengua, per cert que això saben fer-ho i ho fan els de la Brunete Mediàtica del Govern.
És la paradoxa de la informació actual, tenim més informació que mai en la historia de la humanitat i en canvi sabem menys el que realmente passa que els nostres avantpassats.  L'exemple el tenim en els bombers i altres persones que estaven a la planta baixa de la segona Torre bessona abans de caure, malgrat ser al centre de la notícia, al centre mateix, no eren coneixedors del que els esperava ni tan sols uns instants abans de que la torre s'ensorrés i els caigués a sobre. En canvi qualsevol persona del món que ho veiés en directe per la televisió si que era conscient de la magnitud de la tragèdia que els sobrevenia. Aquesta reflexió té a veure amb la gent que diàriament, en ràdios, televisions o premsa, opina en general, no només de política, sinó de tot en general i amb total impunitat, com els bombers de les Torres Bessones dona la sensació que tot i estar en el moll de la notícia, de tenir al seu abast tota la informació, estan envaïts per un cert desconeixement de la realitat, com si l'excessiva dedicació a opinar verbal o gràficament, o la pròpia saturació d'informació que reben constantment , els impedís pair i racionalitzar aquesta, i es troben en la tessitura que sovint, sobretot si parlen d'un tema que un més o menys coneix o sap alguna cosa, donin una sensació de desconeixement o fins i tot de frivolitat. Podria posar molts exemples en el dia a dia, però a manera d'inventari, cada vegada que s'ha parlat del pa o els cereals, m'he pujat per les parets en sentir quines bajanades es deien a dojo. No saps a qui has de creure, ni quina notícia està redactada correctament i de manera objectiva. No parlem ja del tractament que es va donar en el seu moment a la Grip A, i com es poden permetre informatius escombraries de nit com el de Tele 5. I així podria seguir molta estona. Si parlem dels que donen informació política, aquí la professionalitat és zero, es limiten a posar la carxofa i entrar en la gran informació de: fulano ha dit i qual altre ha contestat, etc. i d'aquí ja no surten, ia sobre accepten els vídeos que confeccionen els mateixos partits per ser emesos per la Tele i no només en campanya electoral. En la majoria dels opinadors professionals, els que viuen a la ràdio oa les televisions, escriuen articles d'opinió en algun diari o més i després critiquen als que tenen més d'un càrrec, sovint els passa com als Bombers de les torres bessones de Nova York, tot i estar a l'ull de l'huracà, sovint no s'assabenten dels fets, o potser és que opinen en funció de la ideologia política del mitjà que els paga. Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que Winston, el protagonista de 1984 desenvolupava a la novel·la (el Ministeri de la veritat), però Huxley que ja donava per fet això, entenia que la veritat realment s'ofegaria en un devessall d'informació impossible de digerir per als ciutadans, que és el que ja ens està passant. La sobresaturació d'informació ofega i dilueix accedir a saber la possible veritat de qualsevol fet. A més, aquesta saturació d'informació fa que una notícia sigui sobrepassada de seguida per la següent i aquesta per una altra més recent fins al punt que fregant el caos de saturació ens perdem per mil viaranys on, tenint tota la informació la desconeixem pràcticament tota també, o dit d'una altra manera. som incapaços d'analitzar-la i digerir-la.