SÉ EL QUE VAS FER, MARIANO

No he pogut evitar recordar aquell programa de televisió. Records d’uns temps matussers, des del punt de vista polític; avui en paguem les conseqüències. L’octubre del 2012, després de la iniciativa del Govern català de convocar eleccions anticipades amb la consulta d’autodeterminació sobre la taula, el savi constitucionalista Francisco Rubio Llorente va publicar l’article 'Un referèndum per a Catalunya' al diari ‘El País’. El títol no és el més important, ho era que, davant la inoportunitat, Rubio Llorente posava seny, també obria camins i es temia el pitjor. «Ni la menor malaptesa de les raons», escrivia, «permeten al Govern ignorar-les ni el dispensen de prendre al seu torn les mesures necessàries per encarrilar-les pacíficament, i fins ara no ha fet cap gest en aquest sentit». 

Efectivament, Mariano Rajoy no només no va fer res, el senyor Tancredo, sinó que va posar en joc a tot l’aparell judicial per escometre un problema que, llavors sobretot era purament polític. Rubio Llorente advertia que el pas al Tribunal Constitucional empitjoraria la malmesa imatge de l’àrbitre suprem. No podia imaginar que tota la justícia espanyola quedaria malparada amb la inhibició i irresponsabilitat del Govern. 

El poder executiu, no va saber o no va voler, va fer la passada al poder judicial, que va caure en l’exuberància i exageració. Ara titubeja i, per tancar el cercle del desprestigi de l’Estat, passa l’escombra al poder legislatiu, assenyalant la Mesa del Congrés com a protagonista del penúltim acte de la descurada intervenció de l’Estat en la proclama catalana.

Els presos independentistes, sembla que hem arribat a un acord en la seva denominació, són presents al Congrés i Senat. La dreta parla d’escarni, vergonya i provocació, mentre que l’esquerra parla de simptomatologia pròpia d’un sistema democràtic. No oblidem que els presos electes estan en presó provisional, no condemnats; només amb la contumàcia patriòtica dels jutges en incloure el delicte de rebel·lió, contestat per la doctrina i per tribunals europeus, es desborda la situació dels acusats.

No oblidem tampoc que, segons alguns constitucionalistes, com Javier Pérez Royo, des de la data mateixa de les eleccions generals, conegut el resultat, els presos es troben en flagrant inconstitucionalitat. Immersos en un popurri de suspensions, drets fonamentals constitucionals en joc, suplicatoris i, sobretot, de desconcert judicial. Desconcert que no millora al sentir-se la justícia espanyola observada i incòmoda. La convocatòria bonista per un histriònic jutge Marchena a fiscals, advocada de l’Estat i defenses dels acusats per preparar la fase final del judici no fa sinó que deixar constància de tot aquest embolic processal.

Digui el que digui la Mesa del Congrés, el desaforament continuarà. No ha fet falta sentència per convertir la malaptesa de l’Estat en una monumental tanca publicitària electoral per als acusats i l’independentisme, en suma. Els tres poders esquitxats i el senyor Mariano al Registre de la Propietat.

Javier Aroca

elperiodico.cat