Els fets són tossuts, diu un conegut refrany. I totes les eleccions que se celebren des de l'inici del Procés ens ho acaben recordant. Plou, troni o faci vent, el nacionalisme català resisteix, demostrant que forma part de la constitució material d'Espanya i que no es pot prescindir-ne per dirigir democràticament el país. Així ve sent des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins al avui. El triomf de la moció de censura, de la qual es complirà un any, va ser l'última prova del que estic dient.
Per això és un error intentar ajustar els comptes amb el nacionalisme català a través dels tribunals de justícia. En l'època de Franco es podia fer. A l'Espanya, Estat membre de la Unió Europea, no és impossible, però sí molt difícil. Es tenen més recursos per exercir el dret a la defensa. Els tribunals poden decretar la presó provisional contra Oriol Junqueras o poden imposar un desterrament per temps indefinit a Carles Puigdemont, negant-se a acceptar la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein sobre l'extradició sol·licitada pel jutge instructor Pablo Llarena. Però no poden impedir que Junqueras i Puigdemont, des de la presó o des de l'exili, siguin elegits diputats al Parlament Europeu, perquè hi ha un nombre suficient de ciutadans que els trien com els seus representants. Un nombre que no ha decrescut, ni és previsible que ho faci en el temps en què és possible fer prediccions.
Des de la nit d'aquest diumenge la pretensió d'ajust de comptes a través del Tribunal Suprem va haver de enfrontar-se amb un obstacle del qual vinc advertint des de fa temps. Els tres diputats que han estat elegits avui, acabaran tenint la immunitat parlamentària que tenen tots els diputats europeus. La tindran a partir del moment en què siguin proclamats diputats electes, que és una cosa que necessàriament haurà de produir-se en unes setmanes. No hi ha cap Tribunal espanyol que pugui impedir-ho. I si el Tribunal Suprem intenta fer-ho, el final serà humiliant per a ell i per al sistema d'administració de justícia del que és el màxim exponent.
El que el Tribunal Suprem no ha volgut fer respecte dels cinc parlamentaris espanyols que van ser elegits el 28A, ho haurà de fer ara respecte dels tres parlamentaris europeus que han estat elegits el 26M. Huarà de posar en llibertat a Oriol Junqueras, no podrà ordenar la detenció de Puigdemont i Comín quan vagin a la Junta Electoral Central a prometre la Constitució i haurà de tramitar el suplicatori al Parlament Europeu i aturar el judici fins que el Parlament decideixi.
Haver optat per la via judicial per fer front a un problema de naturalesa tan exclusivament política, com és el de la integració de Catalunya a l'Estat, va ser un error per part del Govern de la Nació, que no hauria d'haver permès al fiscal general de l'Estat que actués de la manera com ho va fer. Però ha estat també un error de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, que, sense ser cap d'ells el jutge ordinari predeterminat per la llei, van acceptar actuar com si ho fossin, fent pràcticament impossible trobar una sortida jurisdiccional raonable. No es va haver judicialitzar mai l'assumpte, però, d'haver-ho fet, haurien d'haver estat l'Audiència Provincial de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els òrgans encarregats de fer-ho.
Fins al moment semblava que l'error no tenia cost de cap tipus. El Tribunal Suprem actuava amb la seguretat que el Tribunal Constitucional no s'atreviria a desautoritzar-. A partir de demà, s'obre un horitzó europeu, parlamentari en un primer moment i eventualment judicial després, en què el Tribunal Suprem deixa de tenir la primera i última paraula.
L'elecció de Junqueras, Puigdemont i Comín situa el judici del 'cas Procés' en un camí de nova vía. És el que pot passar quan, en el marc d'una comunitat jurídica com és la Unió Europea, es pretén substituir la política pel procés penal. - Javier Pérez Royo - eldiario.es
12 Comentaris
Bla,bla,bla....Siempre el mismo rollo,la justicia española es una kaka,los políticos más aún,el PP unos fascistas.Pues mira se han podido presentar,poner carteles y nadie los ha tocado,incluso se han paseado por el Congreso.Dieron un golpe de estado,todo lo rosa que quieras,pero se pasean por Europa y con cara de felicidad,una vez superados los miedos primarios.Así me apunto yo,mañana con unos cuantos doy un golpe de estado e independizo
ResponEliminaTabarnia, y a disfrutar,con todos los gastos pagados.
Aquí,los que aguantamos somos los ciudadanos,que pagamos a todas estas figuras.
TABARNIA no existe, como la república, ni existirá jamás, y estos tres serán Eurodiputados si o si. El tiempo, este juez que da y quita razones (José Maria Garcia dixit) les dará la razón. Otra cuestión es que esto me guste o no, pero aqui de lo que se trata es de analizar los hechos lo más objetivamente posible, y los hechos son tozudos...
ResponEliminaCert, crec que la visceralitat fa que s'hagin de llegir coses molt rares més enllà d'analitzar la realitat amb una mica d'objectivitat, cosa difícil. Dir-li a 'allò' cop d'estat ja és magnificar el tema, ben mirat. Tabarnia no existeix ni existirà però la Republica, qui sap, potser sí, espanyola o catalana o les dues coses.
ResponEliminaSi, la república es posible que arribi a existir, a Catalunya i fins i tot a Espanya, pero Tabarnia no, ahir va morir la possibilitat de la seva existencia i per cert, ahir també va morir el 15-M.
ResponEliminaSalut
La desafección de parte de Cataluña no debe resolverla, en ningún caso, el sistema judicial (luego pasa lo que pasa). La aritmética aconsejaría de una vez por todas una aceptación de la realidad y la lógica jurídica un replanteamiento global. Y serenidad. Mucha serenidad.
ResponEliminaEl problema es que la desafección en Catalunya va más allá de los independentistas e incluye también a los catalanistas, y lo que más falta lamentablemente es esta serenidad que reclamas.
ResponEliminaHan sido elegidos,muy bien,pero aún está en el aire si podrán tomar con efectividad su acta de diputado,si lo hacen por vía legal,estupendo de eso se trata.No se, unos se quedan y sufren cárcel otros se van,prófugos y no la sufren,algo no me cuadra,pero no entiendo de leyes,lo mismo Chiloe,que parece de leyes lo aclara.No lo veo nada claro
ResponEliminasi que podrán, según Gonzalo Boye que hasta ahora ha acertado en todas sus predicciones, Pérez Royo y otros reputados juristas también lo afirman, son aforados. Los de la cárcel es que ya tendrían que estar fuera si se aplicara la ley como corresponde, ahora en realidad son retenidos políticos, retenidos ilegalmente.
ResponEliminaMe gusta tu fé,pero como soy viejo pellejo,la vida me ha enseñado que la única Fé,es en la Providencia divina.A todos nos interesa que todo lo ocurrido,se arregle sin dañar a nadie,que los problemas vuelvan a ser los normales de una convivencia pacífica.
EliminaCurioso, que es la única fe en la que no creo ni tengo, la divina, quizás por utópica o distópica, pero creo en la información de la gente que sabe los entresijos de las leyes y que razona sus declaraciones con argumentos jurídicos.
ResponEliminaAunque lo importante es lo que dices que los problemas vuelvan a ser los normales de una convivencia pacífica, pero para esto no debe haber nadie en la cárcel, que es precisamente lo que altera esta convivencia.
Me gustaría escribir, pero por respeto a todos, paso.
ResponEliminaSalut
A vegades no dir res, no escriure res, vol dir molt.
EliminaSalut