A ran de la mort de l'holandesa de 17 anys Noa Pothoven, certa premsa monàrquica, catòlica i sentimental ha iniciat una campanya bastant miserable contra l'eutanàsia basada en equívocs, inexactituds i en mentides molt grolleres. Ni és cert que Holanda permetés l'eutanàsia "d'una menor d'edat víctima de violència sexual que patia depressió", com va arribar a titular l'esmentat mitjà al llarg del dia d'ahir en la seva edició digital, ni ho és que Noa fora assistida a el seu suïcidi, ni tampoc és veritat que es desconegués si va rebre ajuda d'alguna "clínica per al final de la vida", com també es va afirmar. Noa es va suïcidar deixant de menjar i beure perquè, després d'haver patit als 11 anys una agressió sexual, abusos a l'any següent i haver estat violada als 14 anys, es va cansar de lluitar contra la depressió i l'anorèxia i no va voler viure més, ho expliquen a publico.es
En el cas de Noa, el que ha fallat a Holanda no ha estat la seva legislació sobre l'eutanàsia, que la jove va reclamar i se li va negar. Igual que passa a Espanya, tenia l'edat legal per decidir per si mateixa que no volia rebre cap tractament mèdic i no se li podia alimentar per la força una vegada que va decidir llevar-se la sonda nasogàstrica que el mantenia amb vida. El que ha fallat ha estat la difusió errónia de la noticia, cap mitjà seriòs ni cap agencia va contrastar la noticia primigènia de que a Noa Porthoven se li havia autoritzat l'eutanàsia; no ho varen contrastar, per aquesta obssessió en ser els primers en donar la noticia, no sigui que s'avanci un altre mitjà i perdis l'exclusiva; la velocitat en la informació d'una noticia passa per damunt de la veracitat, i aixó que es pot tolerar en tabloides sensacionalistes com The Sun o Daily Mirror, als que no se'ls demana rigor sinó adrenalina informativa, és preocupant en mitjans seriosos que potser haurien d'esperar deu minuts i contrastar bé les fonts abans de publicar una noticia. Queda clar que el periodisme perd credibilitat per aquesta pressa en informar a qualsevol preu, en ser els primers en donar la noticia. El cas de Noa Pothoven hauria de fer reflexionar als professionals dels mitjans, car al pas que van, estan sent poc més que comunicadors de fake-news i no periodistes.
Los periódicos lo único que venden es oscuridad.
ResponEliminaSi mañana se enteraran de que telefónica estafa en los pasos de los contadores, pero a su vez esa empresa estuviera financiando el diario con su propaganda a la medida de un 10%, nadie sabría nada. Pasa lo mismo con las subvenciones a la prensa. Lo mismo. ¿Quién se va a quejar de la dejadez de la Generalitat cuando esta financia el papel prensa mediante jugosas subvenciones a sus afines?
¿Qué se puede esperar de la prensa cuando lo que se vende son catástrofes y no artículos formativos o opiniones CONTRASTADAS?
Todo mentira, todo.
Salut
Ya vi esta mañana la portada del diario histórico de la reacción y supuse por dónde iban dirigidos los tiros. La miseria no tiene límites. La maldad se edifica sobre ella.
ResponEliminaMalauradament la gent, en general, segueix una tònica semblant, amb excepcions, es passen notícies i brames que no estan gens contrastades. Però vaja, els llibres d'història suposadament seriosos son plens de troles i mitges veritats.
ResponElimina