Durant dècades, la sort del gat imaginari tancat en una caixa amb verí i una font de partícules ha estat una important conjectura de la física quàntica. Un grup d'investigadors ha pogut monitoritzar en un laboratori de la Universitat de Yale (EUA) el comportament d'un àtom artificial radioactiu dins el sistema tancat descrit pel físic austríac Erwin Schrödinger. Ho van fer per mitjà de tres generadors de microones.
Schrödinger va ser el científic que en els anys 1930 va idear l'experiment consistent a ficar a un gat imaginari en una caixa segellada juntament amb una font de partícules i un pot de verí, tot això imaginari també. Si la partícula disparada es trenca, el flascó amb verí es trencarà, provocant la mort del gat; però en cas contrari, el flascó romandrà intacte i el gat seguirà viu. El físic necessitava que en l'experiment participés un gat, un animal conegut per la seva capacitat de saltar de manera sobtada i inesperada, per fer més palpable una teoria de la física quàntica, la de la superposició.
Després de disparar-se la partícula, el gat tancat a la caixa de Schrödinger és viu i mort alhora (superposició d'estats) fins que algú obri la caixa per comprovar-ho, i només llavors canviarà abruptament el seu estat a viu o mort. A la idea de l'austríac, el canvi -o salt quàntic- es produeix de forma aleatòria, amb una probabilitat del 50%, la mateixa probabilitat que té l'àtom disparat de desintegrar-se.
Ara, els científics de Yale diuen en un comunicat que van poder predir el comportament atòmic i fins i tot van ser capaços de revertir el salt quàntic, cosa que salvaria la vida a la víctima imaginària de l'experiment.
Anteriorment es considerava que els salts del gat eren impredictibles. No obstant això, l'autor principal de l'estudi, el físic Zlatko Minev, ha indicat: "Tot i això, vam voler saber si seria possible obtenir un senyal d'advertència anticipada que un salt estava a punt de passar de manera imminent".
L'experiment es va inspirar en una predicció teòrica recent que contradeia l'opinió del patriarca de la física nuclear, el danès Niels Bohr, segons el qual la desintegració d'un àtom radioactiu i el salt del gat són abruptes i completament aleatoris. Però ara aquesta nova oportunitat d'observar l'àtom amb una eficiència sense precedents per mitjà de microones ha demostrat que no ho són, estimen Minev i el seu equip.
Les microones no només rastregen l'àtom, sinó que l'agiten i en resposta l'àtom emet un petit senyal quàntica en forma de la presència o absència de fotons de detecció. Els estudiosos consideren aquest fenomen com una advertència anticipada del salt quàntic. Minev creu que pot "aprofitar això per no només captar el salt, sinó també revertir-lo". L'equip ha divulgat el seu descobriment i les conclusions en un article publicat el 3 de juny a la versió digital de la revista Nature.
A veure si aquest científics són capaços també de salvar la República de Schrödinger com han fet amb el gat.