La mare d'Oscar Camps li va dir al seu noi una frase senzilla, simple i fins i tot obvia, però d'una força enorme, d'un compromís ferm amb la pròpia consciencia: 'De la presó se surt, del fons del mar no'.
El vaixell Open Arms es dirigeix a la ruta més mortífera per als migrants, el Mediterrani Central, en un moment en què ningú vigila i després del cas del Sea Watch, però el fundador d'aquesta ONG catalana, Òscar Camps, no tem les conseqüències i assegura que "de la presó se surt, del fons del mar no".
En una entrevista a Efe, Camps, a bord de l'Open Arms, assumeix tota la responsabilitat i ha assegurat que protegirà el capità en cas que ocorri el mateix que el succeït a Itàlia amb la patrona del vaixell de l'ONG alemanya Sea Watch, Carola Rackete, detinguda després d'entrar al port de l'illa de Lampedusa sense permís perquè desembarquessin els 40 migrants que portaven 17 dies en la nau, des que van ser rescatats.
"Jo també ho hagués fet. Qualsevol ésser humà, no polític, ho hagués fet. Qualsevol", afirma amb seguretat Camps en ser preguntat si hauria pres la decisió de Rackete d'entrar per la força al port.
Després de l'arrest de la capitana del Sigui Watch, però també de la investigació encara en curs a Itàlia a dos voluntaris dels Open Arms per afavorir la immigració il·legal, Camps sap perfectament lo que se li ve a sobre."Ho tinc clar, però també he de protegir el meu capità i per això m'estic embarcant i he donat ordenis perquè s'eximeixi al capità de qualsevol responsabilitat. Com em va dir la meva mare abans de partir: 'De la presó se surt, del fons del mar no'", assenyala.
Explica que després de sis mesos bloquejats per la prohibició de sortir a aigües internacionals per a operacions de rescat, no pot quedés parat davant el que aquesta succeint al Mediterrani Central. "No pot ser. No em puc quedar parat. Ho sento en l'ànima. Soc pare de família. Soc el director d'una organització humanitària que protegeix la vida humana en el mar. Tinc uns principis i en aquest moment preferiria estar en la posició de la capitana del Sea Watch", recalca.
I amb amargor assenyala que "obeir no porta a res més que a la mort de persones", abans d'agregar que "la complicitat passiva dels presidents dels 28 governs de la Unió Europea no deixat una altra alternativa". "Amb el bon temps s'incrementaran les sortides de vaixells des de Líbia. A més de la retirada dels vaixells del dispositiu europeu Sofia que ha deixat sense naus la zona, el Sea Wach es troba detingut i la seva capitana a la presó. Podrem tenir centenars de morts aquest estiu", adverteix.
Davant d'aquests fets, diria que no cal afegir gairebé res més, cadascú amb la seva consciència, una consciència la dels 28 presidents de Països europeus, que no hi és ni se l'espera, amagada en un obscur racó de la seva memòria de quan encara eren persones i tenien principis.
Davant d'aquests fets, diria que no cal afegir gairebé res més, cadascú amb la seva consciència, una consciència la dels 28 presidents de Països europeus, que no hi és ni se l'espera, amagada en un obscur racó de la seva memòria de quan encara eren persones i tenien principis.
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
Lo pagaremos caro
ResponEliminaPues ya sabe a lo que se arriesga,que tenga suerte.
ResponEliminaEsa frase me resulta vieja conocida, aunque en otro contexto. En cierta ocasión que conocí de cerca a una gente de oficio rudo y que tenía a veces ciertas pendencias, cuando trataban de asustar al otro vía amenaza le soltaban la frase lapidaria: "De la cárcel se sale; de la tumba, no". Tal cual. Y le dejaban al otro mudo. Era otro contexto, aunque siempre la muerte como amenaza más o menos real acechando.
ResponEliminaEn el tema de los capitanes rescatadores de náufragos admiro el valor y la disposición a enfrentarse con los Estados. Pero habrá que ir más allá, ¿no?
Mi mujer me ha recordado esta frase de la cárcel y la tumba, aunque el Mediterráneo de hecho es una enorme tumba.
EliminaMás allá si que habría que ir, pero parece que no hay mucha disposición de nadie más aparte de los tres capitanes de barcos rescatadores.
Este tipo de noticias duran tan poco como si no hubieran sido dichas, pero ante ellas nos arrogamos todos la cualidad de sociólogos y aflora la sensiblería. Sin embargo, la sensibilidad continúa oculta. ¿Y ahora qué? Ahora exactamene igual que hace dos días. Ni más ni menos que lo que te ha recordado Núria: De la prisión se sale, del fondo del mar nunca.
ResponEliminaES LO QUE JODE, que en tres días se habrá olvidado todo, como cuando la muerte de Aylan, o este salvadoreño y su hijita, y el Mediterráneo seguirá engulliendo vidas a diario ante nuestra indiferencia.
ResponEliminaY este es el mejor valor humano:el olvido,de lo contrario ya estaríamos extinguidos.Añadiría otro,el perdón.
Elimina