ABC publica avui una entrevista a Inés Arrimadas (Ciutadans), que es revela com una manipuladora de la realitat al seu gust. Més enllà d'ideologies, Arrimadas ha aconseguit concentrar i destil·lar les qualitats més menyspreables de la classe política: dosi de mentides i hipocresia a parts iguals.
El mateix dia que els informes policials desmenteixen la versió d'Arrimadas i els seus sobre el que ha passat en la manifestació de l'Orgull LGTBI, la diputada taronja torna a delectar-se en la seva realitat modelada a mida. La altivesa de la política de Cs és de tal envergadura que continua creient que va ser Marlaska qui va escalfar l'ambient provocant que fossin increpats. És incapaç de veure que són les seves polítiques i les seves mentides a l'hora d'ocultar els seus pactes amb Vox (recriminats pel president Macron) les que agiten els carrers. En lloc d'obrir els ulls, s'instal·la a la mentida, a la llum de l'informe policial en què no només no es descriuen les agressions que repeteix Arrimadas com un mantra, sinó que se sosté que la comitiva de Cs no va seguir les recomanacions de la policia.
A mesura que s'avança en l'entrevista, la sensació de llegir mentida rere mentida cobra més força. Algú es creu que Arrimadas no sap per què Albert Rivera no va anar a la manifestació de dissabte? Ella nega saber-ho, indicant que «suposo que tindria altres compromisos». Si és així, diu molt que els que lideren el partit no plantegin junts qui i com va a representar Cs en una marxa en què per endavant sabien que no eren ben rebuts.
Acostumada a la mentida, la diputada acusa l'esquerra d'haver-se apropiat del 8-M i de l'Orgull LGTBI. Una afirmació aixecada sobre una altra manipulació: és la dreta la que s'exclou amb les seves polítiques, amb la seva negació de la violència de gènere a favor de la intradoméstica, quan són coses diferents, amb les seves privació de drets al col·lectiu LGTBI, com la inseminació. En una mena d'esquizofrènia de 'tots contra mi' ni tan sols és conscient del ridícul que fa.
Evasives i anar-se'n pels turons d'Úbeda són una altra constant d'Arrimadas, incapaç d'encarar la realitat i el lloc en què els seus actes l'han posat. Preguntada per haver desaprofitat la històrica victòria de 2017 a Catalunya i abandonar als seus votants saltant a Madrid, la política es compara amb Rufián, que mai ha optat a presidir la Generalitat. Arrimadas eludeix parlar de com ni es va molestar a despenjar el telèfon per propiciar trobades perquè, en primer lloc, Cs no sabia gestionar el conflicte català més enllà de reclamar l'activació de l'article 155 i, en segon, perquè el partit de Rivera va preferir seguir tirant gasolina a la pira catalana per treure rèdit en les Eleccions Generals. - eldiario.es.
I així, pregunta rere pregunta, s'evidencia que Ciutadans mai va ser el partit de la regeneració, sinó més aviat de la degeneració, que ara s'ha aferrat a l'estratègia del victimisme, creient que s'enfunda la disfressa d'heroi de la democràcia quan, a ulls de qualsevol persona informada, no passa de comportarse com un nen malcriat picant de peus per no veure complerts els seus capricis. Una marranada lamentable, i és que no es pot ser més hipócrita i populista. 
#ArrimadasDimision