Els cables sobre les "ambaixades" catalanes ressusciten les sospites d'excessos contra el Procés. El Ministeri d'Afers Exteriors va tenir accés a informació reservada que els delegats de la Generalitat intercanviaven amb la seua Conselleria.
Els afectats asseguren que els seus correus han estat intervinguts i el Govern es limita a negar qualsevol "espionatge" sense més explicacions.
Set folis ressusciten el dubte de si el Govern ha tornat a traspassar la línia de la legalitat amb l'argument de defensar la integritat d'Espanya. Aquests set folis s'anomenen cadascú "Punt de situació", un tipus de "informació reservada", segons reconeix Exteriors, dedicats en aquest cas a traslladar informació sobre l'actuació de la Generalitat a l'estranger. El seu contingut inclou informació que un reduït grup de persones es va intercanviar per correu electrònic, d'acord amb la versió que han traslladat els afectats. Tots ells ocupen diferents esglaons del Govern independentista català.

No sé de que es sorprenden els falsos càndids del procés. Borell, en  nom del Govern fa el que ha de fer, el que fa qualsevol Estat per defensar-se d'un altre que, (cal no oblidar-ho) s'en vol anar, es vol separar unilateralment. Vigilar-lo, espiar-lo, per saber les seves intencions i així poder combatir-les. És de manual, i caldria que recordessin els falsos càndids, el cas de Margaret Tatcher que a continuació us explico:
"Fa ja uns quants anys, al Parlament Britànic varen interpel·lar Margaret Tatcher (que no era ni és pas sant de la meva devoció) demanant-li explicacions sobre una acció violenta amb el resultat de dos morts, que les S.A.S. havien fet a Gibraltar d’uns pressumptes militants de l‘Ira. La resposta de Margaret Tatcher fou concloent: el Govern de Sa Majestat Britànica no te serveis secrets i si en te no ho sap, puig són secrets. I aquí es va acabar la interpel·lació parlamentaria. Aixó tan obvi hauria de saber-ho els falsos càndids del procès que en comptes de criminalitzar Borrell, haurien de ser més curosos quan envien correus electrónics, parlen per telèfon o fan conferències com la del Jutge bocamoll, el de 'contigo empezó todo', oi Santiago Vidal i Marsal?, i sense oblidar-nos del xitxarel·lo de la Moleskine.