Cada cosa que canti, digui, es posi o faci Rosalía és un huracà que sacseja les xarxes. Aquest dimecres va sorprendre llançant el 'single' 'F * cking money man', compost per les cançons 'Milionària' -la primera que interpreta en català l'estrella de Sant Esteve Sesrovires- i 'Va donar $ no $ lliure dels diners'. De seguida es van fer virals: les van destacar mitjans com la revista 'Rolling Stone', el vídeo portava ahir a la nit a Youtube més de 2.5 milions de visualitzacions i acumulava més de 12.000 comentaris, i el seu canal a la plataforma superava els dos milions de subscriptors.
Però les xarxes són lliures i al primer tema en català de Rosalía no es va lliurar de la polèmica lingüística, ja que l'artista del Baix Llobregat va colar un barbarisme en la lletra que no apareix en el diccionari de Pompeu Fabra: 'cumpleanys'. Alguns dels fans s'han mostrat dolguts per la puntada al diccionari i altres la disculpen; altres recordaven altre errada més ranci, el 'reflexada' que cantava Sau a 'Boig per tu'.
«'Cumpleanys' era un barbarisme molt habitual fa 20 o 30 anys però avui dia reflecteix un ús que s'ha tornat ranci, antic, passat de moda -considera el lingüista Ricard Fité-. És com bústia, ningú diu avui en català bústia, tothom diu bústia, però fa uns anys no era així. És curiós que una persona jove i moderna com Rosalía digui 'cumpleanys' quan el normal avui és a dir 'aniversari'. No obstant això, Fité opina que «no cal esquinçar-se les vestidures» i que «és molt millor que faci una cançó en català i se li escapi un barbarisme que que no faci cap cançó en català».
No deixa de ser curiós que critiquin un simple barbarisme, per cert d'ús molt molt comú encara ara entre els catalanoparlants i en canvi ningú digui res que la cançoneta no val un xiulet, és una pseudo rumba catalana sense massa gracia, que avergonyiria al Gato Pérez entre d'altres. I és que el papanatisme dels fans de Rosalia comença a ser preocupant. Menys mal que es un souffle que es desinflarà aviat, pel bé de la música.
Dit això, el cas Rosalia és molt similar al de Madonna -amb ella a la foto-, una altra artista que sense oferir musicalment res interessant, s'ha inventat, reiventat i tornat a reiventar fins a mantenir-se 'en el candelabro' a dia d'avui. El cas de Madonna és un paradigma de com es por triumfar a base de fer-se una imatge d'un mateix i fer-se bé sense tenir qualitats excepcionals per composar o cantar.
Un altre cas seria Julio Iglesias que ni canta bé, ni té una veu agradable ni cap carisma a l'escenari, però tambè ha triumfat. Els casos de Julio, Madonna i Rosalia són dignes d'estudi per Iker Jimenez o el professor de Debó.
HI ha èxits la comprensió dels quals em sobrepassa, la veritat. I que això faci vessar tanta tinta als lingüistes preocupats, encara em sobrepassa més.
ResponEliminaEl més preocupant del cas és el purisme dels lingüistes, que entre altres questions han estat incapaços d'incorporar al llenguatje quotidià com desde luegu, ojalà o sobretot, la descriptiva i contundet: sinvergüensa.
Eliminasacatapus, recader, xarlatans, i tants altres... els criteris dels saberuts son un misteri per a mi. Des que em van geminar el Paralelo que estic commocionada. El que passa és que molts d'aquestos de la puresa son de casa bona i no fan estudis gaire seriosos, sobre el terreny, sobre com va la llengua en el mon real. He de dir que això passa a tot arreu i a totes les llengües, ep. Puix parla català, ni que sigui de tant en tant i de forma barbarística, déu li do glòria, fama i calerons, si pot ser.
ResponEliminasacatapus és meravellosa, como sellu i no segell. Ambs els de la puresa de la llengua els passa com a aquella peli de Gary Cooper i Barbara Stanwick, ell pedrtany a un grup d'estudiosos de la llengua que viuen tancats en una casa d'un financer que els manté. Un dia hi porten a Barbara Stanwick que es un testimoni protegit que ha de declarar contra uin mafiós, ella parla l'anglès del carrer que incorpora un reguitzell de paraules i expresions que els estudiosos reclosos desconeixen iq eue els fascinen i els fan entendrfe que anaven errats en la seva manera de preservar i cuidar el llenguatge.
EliminaEl barbarisme és només quant diem una paraula del castellà deformada al català corrent, però també es un barbarisme quant un mallorquí O un català deformen paraules per introduir-les a un altre dialecte? També et diré que hi ha paraules que mai faré servir perquè em semblen molt cursis com Na Gemma en lloc de Gemma o la Gemma, senyora si però na, no, o nombre, jo dic número i em quedo tant feliç. I moltes altres barbaritats que fa el mòbil i no passa res, ja entenem que no es de puny i lletra pero que això sí que em fot més perquè al final t,hi pots acostumar..pero vaja he de dir que jo no considero que una llengua tingui que ser acadèmica sinó de la gent, accepto la deformació sempre i quant no sigui molt preocupant. Reflexada està dins d,aquesta acceptació. El català pur no em sembla fàcil, i potser sí el parléssim perfecte ens sentiriem estranys no ho sé.. a casa segur que si. També he observat que la deformació va per grups a casa es parla d,una manera amb els amics d,un altre a la feina també, en fi, que no es rígid un idioma sinó més aviat tot el contrari..
ResponEliminaui, i melmelada? i làmpada?, hi ha dos maneres de parlar català, el normatiu i el del carrer, a banda que una artista no té perquè respectar escrupulosament el normatiu, sempre es pot prendre alguna llicencia com a estat en aquest cas o en d'altres i no té més importància de la que si vulgui donar. Com diria Fuster: puig que parla que ho faci en català.
ResponElimina