L'esperit del Tarangu i un sopar de musclos amb Van Impe. Un llibre que apareix després del Tour explica la trobada del campió belga amb un misteriós personatge que va dir que era Fuente 7 anys després de la mort del ciclista asturià
Lucien Van Impe, de 72 anys, i José Manuel Fuente, el Tarangu, mort el 1996, van ser contemporanis als 70 quan tots dos es van convertir en dos dels millors escaladors del món, tot i que rendits al poder d’Eddy Merckx i també de Luis Ocaña. Van Impe va guanyar el Tour del 1976, Fuente va ser tercer en el del 1973, va guanyar les Vueltas del 1972 i 1974, i va ser segon en el Giro del 72.
Els aficionats flamencs al ciclisme ja esperen el llançament a les llibreries d’un llibre de suggeridor títol que apareix a finals de mes, just quan s’acabi aquesta ronda francesa. ‘L’home que va morir (va demanar el compte, va menjar musclos i després va desaparèixer), el Tarangu’, obra del periodista belga Filip Osselaer.
La trucada més estranya - Ossalaer ha anat rere la pista d’un misteriós personatge que el 2003, als set anys de la mort de Fuente, va trucar a casa del campió belga, s’hi va posar la seva dona i en una complicada barreja d’idiomes els va dir que estava per Flandes i que la nit següent els convidava a sopar musclos en un conegut restaurant de la zona. “Però si Fuente va morir fa uns anys”, va exclamar Van Impe, però va poder més la curiositat i es va presentar al sopar. Allà es va trobar amb una parella, un home de la seva mateixa edat, amb barba, i una noia belga, anomenada Lola, que va fer de traductora durant el sopar. Van Impe no es creia el que estava passant. El misteriós home, clavat a Fuente segons el seu testimoni, li explicava anècdotes de carrera que només ells dos coneixien. Per educació, Van Impe no va dir res de la mort del Tarangu. Va escoltar al·lucinat les històries. L’home va pagar els musclos, la beguda i va desaparèixer.
Nou contacte - Es van fer una foto i el misteriós personatge va abaixar la cara perquè no se’l reconegués. Van Impe va explicar la història a la premsa i durant mesos l’enigma va ocupar les pàgines dels diaris. Fa un any, el misteriós Fuente es va posar una altra vegada en contacte amb Van Impe, però aquest va rebutjar la invitació perquè després de la primera trobada va ser el centre de les burles en alguns llocs de Bèlgica.
No obstant, Osselaer, biògraf de Van Impe, va posar fil a l’agulla. El vell campió recordava que li havia dit que vivia a Benidorm, que havia volgut desaparèixer i que duia una nova vida.
La resolució sense aclarir - El periodista no ha explicat res de com ha resolt aquest misteri. Només ha explicat que ha viatjat a Alacant i també a Astúries, on s’ha entrevistat amb la vídua del veritable Fuente. ¿Com podia conèixer detalls esportius que eren personals de Van Impe i explicar històries que només ells dos coneixien? ¿Qui és aquesta persona?
Van Impe durant molts anys va lluitar contra la idea que l’envaïa. “Ha de ser ell. No pot ser cap altre”, malgrat haver mort uns anys abans. A finals de mes tot quedarà resolt i es descobrirà la identitat de tan misteriós personatge i la història d’un sopar que fa 16 anys que turmenta el guanyador del Tour de 1976.
Fins a quin punt aquesta història és certa o no, se sabrà llegint el llibre d'Ossalaer, que ha aconseguit amb aquest avanç una publicitat extra per a quan surti a la venda.- Sergi López-Egea - elperiodico.cat/ca/
Fins a quin punt aquesta història és certa o no, se sabrà llegint el llibre d'Ossalaer, que ha aconseguit amb aquest avanç una publicitat extra per a quan surti a la venda.- Sergi López-Egea - elperiodico.cat/ca/
Me acuerdo de Fuentes,era bueno,muy bueno,pero no llegó a ser superfigura,porque no le hacían el Tour a su medida,que es lo que se llevaba entonces.Interesaba Merchx,así que recorridos llanos,contrarreloj y montaña la mínima,eran tiempos de mentiras,pasaba igual en los toros a las superfiguras le ponían toros,guapos y más bien pequeños para que se lucieran.El teatro,el cine igual.
ResponEliminaEs verdad que Fuentes tenía un cierto halo de misterio,pero de ahí que bajara del cielo de los creyentes,donde dicen que se está de maravillas,para volver a este mundo cruel,se hace difícil de creer y menos para comer vulgares mejillones belgas.Esta sociedad agnóstica,resulta sorprendente en su credulidad a las reencarnaciones.
Tenia delante suyo a Merckx y a Ocaña. En cuanto a la historia, es interesante, lo suficiente para leer el libro, que por cierto no habla de reencarnación, sinó de una falsa muerte, de una muerte simulada.
EliminaYa te digo,ya se decía entonces,que una poquita más de montaña en el recorrido y a ver que hacía el belga,pero el divo,porque el Tour siempre ha primado la creación de divos,no estaba de acuerdo.Asi le ha ido a la vuelta francesa y a todas,que gana el que mejor esconde el dopaje.Ya no sigo el ciclismo, porque es deporte de drogatas y los que amamos el ciclismo sabemos que es un deporte basado en el sufrimiento puro,sin estimulates.Bueno,perdón, yo ahora utilizo la batería,pero mi placer ahora es diferente ,es el de observar y respirar aire sano.
EliminaPues la etapa de ayer DEL tour fue muy interesante, de las de antes. Ah! ¿a donde vas con la bici eléctrica que consigues respirar aire sano?, porquè lo que es el área metropolitana y más allá de sano, lo que se dice sano poco, muy poco.
Elimina