La popularitat aconseguida en els últims dies per FaceApp, l'aplicació per a smartphones que analitza mitjançant intel·ligència artificial la foto d'un rostre i projecta com podria ser de vell (o de nen, o de diferent gènere, entre d'altres filtres), és només comparable a la polèmica que ha generat al voltant dels riscos a la privacitat que implica el seu ús.
La veritat és que certes possibilitats que els desenvolupadors plantegen en les condicions d'utilització del servei generen certa preocupació en els més interessats en la privacitat. ¿Puja totes les fotos? ¿Guarda còpies? ¿Accedeix a les dades personals? Són algunes de les preocupacions més escoltades d'aquesta app, fundada per una companyia russa. Així que davant l'enrenou generalitzat, els responsables de la firma van decidir publicar la següent declaració, de la qual es van fer ressò mitjans com TechCrunch.

Sorpren que el personal es sorprengui de que hi hagi qui está emmagatzemant i utilitzant les nostres dades, aficions o gustos, fa temps que ho estan fent amb total impunitat totes les grans companyies. Recordo fa cinc anys que en comptes d'anar a Lanzarote varem contemplar la possibilitat d'anar a Madeira, doncs be, tot va ser mirar alguna adreça d'internet cercant informació sobre l'illa, per a continuació entrés on entrés, a qualsevol digital em sortia informació i offeriments sobre Hotels a Madeira.
El que passa es que ara aquest procés d'espionatge s'ha sofisticat, i tenim una serie d'aparells alguns models de televisor, els mòbils, o els assistents de veu que escolten i emmagatzemen les nostres converses o reflexions en veu alta. Moltes aplicacions gratuites estàn connectades a l'altaveu del mòbil, ho podeu comprobar si aneu a configuració. Semblava una teoria de la conspiració si no fos que hi ha massa testimonis que poden donar fe d'aquest sistema d'espionatge, Jordi Basté i altres en poden donar fe com ho comentàven avui a Rac1.
Es diu que quan alguna cosa et surt gratis, en aquest cas les aplicacions, el negoci ets tu, vaja, les teves dades, el nou or del segle XXI, i té la seva lógica, tenir tota aquesta informació permet a les grans companyies orientar tota la seva publicitat, personalitzar-la, i als Governs i empreses controlar al màxim als seus ciutadans i empleats. Recordo una escena de 'Minority report' en que Tom Cruise va pel carrer i en passar per davant d'un aparador, aquest canvia el producte que estaba oferint adequant-lo als algoritmes del perdsonatge de Cruise: La pel·lícula és de l'any 2002, pero ja ens avançava el que ens està succeint ara. 
No només a la Xina, a Madrid hi ha una estació d'autobusos que ja  té instal·lat el control facial dels ciutadans, i compte, aqui se sap, pero ves tu a saber a quants llocs s'ha instal·lat sense que n'estem assabentats. En teoria, si no tens res a amagar, no t'ha d'importar que t'espïin o escanegin el teu rostre, et diran que és per el teu bé, per controlar més bé als terroristes, etc etc, però no ens hauriem de deixar enganyar, ens estan controlant i no sabem fins on poden arribar i qui considerarà si alguna actitud o comportament nostre pot ser considerat perniciós per l'Estat.
Ens espien i podriem considerar que no té importància, que com deia és pel nostre bé, pero ¿ens espien per protegir-nos o per controlar-nos i perjudicar-nos?, i això si que en té, i ens hauria de preocupar.