LA NOSTRA VERGONYA


Un noi marroquí de 25 anys mort en un CIE de València. Tot apunta a un suïcidi. Un altre noi mort en un centre de menors a Almeria. Va morir lligat i asfixiat, contingut per sis guàrdies jurats. Endavant Andalusia denuncia violència i abusos en aquest centre. Peio Sánchez, rector de l’església de Santa Anna de Barcelona, que acull al temple alguns dels joves migrants que vaguen pel Raval, afirmava en un reportatge a El Periódico. "A alguns els estan prostituint, estan deteriorats, físicament i mentalment, molts prenen drogues, estan realment molt atabalats i ho passen molt malament, les màfies se n’aprofiten". 
Tot això està passant als nostres carrers, dins de les nostres fronteres. Nens i joves que troben la mort, la malaltia i l’explotació. El maltractament institucional només alimenta el racisme en la població, ja que les vides dels migrants semblen valer molt poc. Tan poc que poden tancar-se en centres en pitjors condicions que les presons, on la humanitat es queda a l’altre costat de la porta. Tampoc ajuden els mitjans que poc difonen aquestes noticies que sempre acaben en segon o tercer terme dins la graella del dia a dia. Ser migrant no és un delicte. Ser un país racista és la nostra vergonya, perquè tinc la sensació que no fem prou tots plegats, que podriem fer més. No n'hi ha prou en penjar un llençol que resi 'Volem acollir', hauriem de fiscalitzar més al Govern, i exigir-li més dedicació i respecte per aquests nois que pensàven haver arribat al cel i s'han trobat l'infern de la nostra indiferència.

10 comentaris:

  1. Quan hi ha eleccions les preguntes sobre el tema en qüestió haurien de ser prioritàries, fer volar mosques sobre d'on venen i com pot ser rellevant però el fet és que son aquí i alguna cosa hem de fer, considerant la seva situació, la seva edat i el seu abandonament, crec que encara es comporten prou bé i no comencen a cremar-ho tot, de moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i no comencen a cremar-ho tot, de moment; pensa que són fàcil presa d'Isis, donada la seva situació...

      Elimina
  2. A nivell individual es pot fer poca cosa si no hi ha organització al darrere, per cert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. per menys s'han fet grans manifestacións, però en aquest cas es veu que no toca...

      Elimina
  3. Pues los veo sentaditos en la Plaza Cataluña,al atardecer tan tranquilos y hablando.A veces se exagera,porque todo nos da miedo y más si ya tenemos una edad.Una foto,en un momento dado,una situación y a dar vueltas por las redes.Igual que las fotos de los Jordis encima del todo terreno,tendrían que cobrar derechos de imagen.Tranquilidad,buenos alimentos,espiritud sosegado.
    """"No me mueve, mi Dios, para quererte
    el cielo que me tienes prometido,
    ni me mueve el infierno tan temido
    para dejar por eso de ofenderte.

    Tú me mueves, Señor, muéveme el verte
    clavado en una cruz y escarnecido,
    muéveme ver tu cuerpo tan herido,
    muévenme tus afrentas y tu muerte.

    Muéveme, en fin, tu amor, y en tal manera,
    que aunque no hubiera cielo, yo te amara,
    y aunque no hubiera infierno, te temiera.

    No me tienes que dar porque te quiera,
    pues aunque lo que espero no esperara,
    lo mismo que te quiero te quisiera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por eso se suicidan, se drogan o les matan sus propios carceleros, sentaditos en la Plaza Catalunya. Digamos que su Dios les ha abandonado.

      Elimina
  4. La poesía mística española una pasada,en el amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aparte de la dudosa calidad del poema, no se yo si se trata de Poesía mística o más bien alucinógena...

      Elimina
    2. La poesía, llegó a su máxima expresión con los místicos, eso me enseñaron en el bachillerato y yo me aprendí de memoria las mejores, como esta.

      Elimina
    3. El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística. Les unions possibles amb la divinitat en religions politeistes adquireixen tons místics més lligats amb la natura i els seus cicles naturals.

      Lo dicho, cuatro fumados de poco fiar, este seria el resumen sobre la poesia mística, si es que se puede considerar poesia. Los místicos suelen ser peligrosos para la salud mira Mas, Puigdemont o Torra, entre otros especímenes místicos.

      Elimina