Un noi marroquí de 25 anys mort en un CIE de València. Tot apunta a un suïcidi. Un altre noi mort en un centre de menors a Almeria. Va morir lligat i asfixiat, contingut per sis guàrdies jurats. Endavant Andalusia denuncia violència i abusos en aquest centre. Peio Sánchez, rector de l’església de Santa Anna de Barcelona, que acull al temple alguns dels joves migrants que vaguen pel Raval, afirmava en un reportatge a El Periódico. "A alguns els estan prostituint, estan deteriorats, físicament i mentalment, molts prenen drogues, estan realment molt atabalats i ho passen molt malament, les màfies se n’aprofiten". 
Tot això està passant als nostres carrers, dins de les nostres fronteres. Nens i joves que troben la mort, la malaltia i l’explotació. El maltractament institucional només alimenta el racisme en la població, ja que les vides dels migrants semblen valer molt poc. Tan poc que poden tancar-se en centres en pitjors condicions que les presons, on la humanitat es queda a l’altre costat de la porta. Tampoc ajuden els mitjans que poc difonen aquestes noticies que sempre acaben en segon o tercer terme dins la graella del dia a dia. Ser migrant no és un delicte. Ser un país racista és la nostra vergonya, perquè tinc la sensació que no fem prou tots plegats, que podriem fer més. No n'hi ha prou en penjar un llençol que resi 'Volem acollir', hauriem de fiscalitzar més al Govern, i exigir-li més dedicació i respecte per aquests nois que pensàven haver arribat al cel i s'han trobat l'infern de la nostra indiferència.