En el fons, no som gran cosa mes que transeünts estupefactes, carn de pas perduda enmig dels dubtes i vacil·lacions de la curta i alhora llarga existència dels aprenents d'humans que pretenem ser, o millor dit, ens han obligat a ser els nostres progenitors, als que no podem reclamar pel fet inconscient d'haver-nos portat aquí. Reproduir-se, ho fa qualsevol animal amb tota naturalitat pel sol fet de perpetuar l'espècie, la qual cosa dóna poc mèrit i menys èpica al fet de ser pare. Encara que això no pot un dir-ho un hom, si ha deambulat 74 anys per aquí baix i ha estat incapaç d'entendre-ho. No ha estat el transeünt idiotizat de Cioran, però com a la majoria, poc li ha faltat...., com a tu..., com a tots, pedrduts com una fina agulla dins aquest paller immens que és l'Univers.
Potser Emily Dickinson tenia la resposta. La vida és un instant entre dos plors. He intentat explicar-ho al Biel en una distesa xerrada que hem mantingut aquesta tarda, però en Biel nomes té un dia de vida i no està per divagacions transitories, té tota una vida per davant.