Tinc el costum des fa anys, d'apuntar-me cada dia les paraules amb las que em trobo pel carrer, llegeixo als diaris o escolto a la radio, de les quals en desconec el seu significat, o bé no en sé la seva traducció del català al castellà o a l'inreves, i per la tarda ho consulto al diccionari de Francesc de B. Moll que és con una mena de biblia per a mi, o Google amb tapes de cartró vermelles. Aixó m'ha permés conèixer i emprar paraules en desús, com suara, ballestrejar, endebades i d'altres, i fins i tot reiventar-ne con ranmatí que va recuperar en la seva vessant correcte i autoritzada en Toni Ibañez però referit a ranvespre, o bé bondonia que tampóc és correcte atès nomès s'empra el masculí bonhomia, puig en la edad mitjana d'on prové la paraula, representa que només els homes podien donar almoines o ajuda als necessitats. I en tot aquest joc de lletraferit vaig topar-me amb una paraula molt curiósa, TONTO, que en català es veu no és correcte, però es pot dir el mateix amb les següents paraules: 

Bajà, bajanenc, beneit, beninoi, babaluet, bàmbol, bebè, beroi, blai, betzol, bòbila, capsigrany, cru, curt, dèndel, dendelet, fava, fluix, neula, panarra, pur, purango, sapastre, sem, taleca, tanoca, teb, te, tou, virolla, virollenc, xemerol, ximple, ximplet i xòrrega.

Qui m'ho havia de dir!

 Per cert, un panarra no és algu a qui li agrada el pa, és un tonto, i aquest sinònim de tonto es podria agermanar amb el 'pan con pan comida de tontos' de la llengua castellana.

 Parlàven avui a Rac1 d'insults en català, Antoni Ibàñez en té recollits 2000.