El 2018, Barcelona va registrar 10 homicidis dolosos i assassinats consumats, mentre que durant el primer trimestre de l'any, només es va registrar una mort. Les dades de 2018 són menors a les de 2017 i 2016. El 2010 en varen ser 23, i a la dada de 2017 hi ha inclosos els 14 morts per l'atemptat terrorista a les Rambles.
Els homicidis dolosos i assassinats consumats a la ciutat de Madrid van pujar un 41,7 per cent en els primers nou mesos de l'any passat respecte al mateix període del 2017, en passar de 12 a 17, 21 a final d'any, segons dades del Balanç de la Criminalitat que elabora el Ministeri de l'Interior.
Aleshores, de que estem parlant, si no es d'una campanya orquestrada contra l'Ajuntament, o millor dit, contra l'Alcaldessa Colau. Els morts no es compten deia Bartolomé Soler en réplica al milió de morts de Gironella, o no s'haurien de comptar, però són els que són, a Madrid i a Barcelona, i el que no s'hauria de fer es manipular-los per interessos foscos per una banda, i tampoc negar l'evidència de que hi ha inseguretat i els robatoris han augmentat enguany un 30% per l'altra. Al 2010 amb Jordi hereu d'Alcalde i 23 morts, cap mitjà parlava d'inseguretat, ni d'aquí ni de Madrid, reflexionem-hi, abans de criticar a Colau per teories de la conspiració, quan n'hi ha i és palès.
I és que una cosa és la sensació d'inseguretat i una altra la inseguretat real, i mentre que la primera és fàcil de crear pels mitjans, la segona és difícil de solucionar per les autoritats, i no s'arregla amb més policia al carrer, ni augmentat les condemnes de presó, sinó anant a l'arrel, a la causa d'aquesta inseguretat, i aixó com es diu coloquialment, és una mala peça al teler, i en el cas de Barcelona un clar exemple de morir d'exit.
Imatge de Tot es mou a TV3