Argentina ha abandonat el projecte de capturar els pets del bestiar per usar-los com energia. Cada argentí sol menjar més de 50 quilograms de carn per any. Mastega amb despreocupació, sense saber que per a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) els remugants produeixen el 9% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). El gas metà que expulsen els seus cossos és 25 vegades més potent per provocar l'escalfament global que el CO2 dels combustibles fòssils. En aquest país que té la vaca com a símbol profà, les seves emissions aporten el 39% de la contaminació a nivell nacional, segons estimacions de l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA).
Des de la ONU s'ha fet recentment una crida a variar la dieta, frenant el consum de carn, però òbviament els ramaders prefereixen donar amb altres dreceres que, com als productors de combustibles fòssils, els permetin continuar amb el seu negoci.
Conscients de la dimensió del problema, tècnics de l'organisme oficial argentí van iniciar a principis d'aquesta dècada un projecte que es va acabar batejant com el de la 'vaca motxillera'. Consistia a capturar el metà dels bovins a través d'unes cànules inserides en el seu cos, transformar-lo en biocombustible i utilitzar-lo per generar llum, calor, alimentar una heladera i fins al motor d'un cotxe.
Biodigestor amb potes - "És una forma econòmica i pràctica de segrestar aquestes emissions i utilitzar-les com a substitut energètic", afirmava en el seu dia el pare del projecte, el coordinador del grup de Fisiologia Animal de l'INTA Castelar -Bon Aires-, Guillermo Berra. "En aquells llocs on no arriba l'energia convencional, els productors poden tenir una alternativa per cuinar, il·luminar els seus habitatges i, fins i tot, gestionar les seves actuacions", indicava l'investigador, que pensava en la vaca com un "biodigestor amb potes".
Anys després, Berra està jubilat i el seu pla, que es va guanyar titulars a tot el món, rebutjat, com altres tantes fantasies tecnològiques. "No té validació científica", ha afirmat a El Periódico, Patricia Ricci, la responsable del projecte que ha substituït la 'vaques motxilleres'. Ara l'INTA ja tracta d'extreure el metà sinó de mesurar exactament la quantitat que emeten les vaques situant-les en quatre càmeres d'ambient controlat.
Encara bo que l'invent no ha funcionat, sinó, ja em veig a tots els ciutadans i ciutadanes pedorreros i pedorreres circulant amb les seves motxilles a l'esquena.
La lluita contra el canvi climàtic s'està convertint en un sainet surrealista amb idees cada vegada més absurdes, vegeu sinó la del Sr. Donald Trump: Davant l'arribada d'aquest nou huracà a les costes de Florida, el president dels EUA, Donald Trump, ha tingut una idea genial: llançar una bomba atòmica a l'ull de l'huracà. "Els huracans es comencen a formar a la costa d'Àfrica, i es mouen cap a Amèrica per l'Atlàntic. Si llancem una bomba a l'ull de l'huracà el destruirem, podem fer això?", Va preguntar el mandatari en una reunió amb experts en la Casa Blanca. Brillant idea. Què podria fallar? Gairebé res: "la radioactivitat alliberada ràpidament es desplaçaria amb els corrents d'aire cap a àrees terrestres, causant problemes ambientals devastadors", explica un científic de l'Institut de l'Atmosfera i l'Oceà dels EUA.
Aquests invents del TBO de ments tan brillants, m'han fet recordar un acudit d'Eugenio sobre un excursionista que, víctima d'una relliscada quan camina per la muntanya cau per un precipici. En l'últim moment, aconsegueix agafar-se a una branca, a la vora mateix de la roca. Picant de peus en el buit, comença a cridar, amb veu angoixada: «Hi ha algú per aquí que pugui ajudar-me?». Després d'uns quants crits, una veu de ressonància sobrenatural contesta: «Sóc el teu Creador i vinc a auxiliar-te. Obre les mans i deixa't caure. No et preocupis, jo estendré per a tu un mantell protector i et dipositaré amb cura, sa i estalvi, al terra». Emmudeix l'excursionista durant uns segons, i després torna a cridar amb desesperació: «Hi ha algú més?». Doncs això.