Hi ha notícies que et gelen el cor, més en l'època actual en què se suposa que hauríem de començar a ser i comportar-nos com a éssers civilitzats, però la notícia de la tragèdia del camió frigorífic descobert a Essex amb 39 cadàvers té un rostre, i és amarg, molt amarg. El d'una dona vietnamita de 26 anys, Pham Thi Treball May. Pham anava en el contenidor hermèticament tancat del qual no va poder escapar. Quan es va adonar que al final era a prop, va enviar amb el mòbil un punyent missatge a la seva família al Vietnam.
"Ho sento molt, mare, pare. El camí a l'estranger ha fracassat. M'estic morint, no puc respirar. Mama, papa us estimo molt. Ho sento de debò mama". El missatge està datat el dimarts a les 22.30 hores, dos ara abans que el contenidor procedent del port belga de Zeebrugge arribés a la terminal d'Purfleet, al comtat anglès d'Essex.
D'acord amb el seu germà, la família havia pagat 30.000 lliures (37.000 euros) als "organitzadors" perquè Pham arribés al Regne Unit. Una quantitat importantíssima en un país on el ingressos anuals per càpita, segons el Banc Mundial, se situen en 2.200 euros.
"Ho sento molt, mare, pare. El camí a l'estranger ha fracassat. M'estic morint, no puc respirar. Mama, papa us estimo molt. Ho sento de debò mama". El missatge està datat el dimarts a les 22.30 hores, dos ara abans que el contenidor procedent del port belga de Zeebrugge arribés a la terminal d'Purfleet, al comtat anglès d'Essex.
D'acord amb el seu germà, la família havia pagat 30.000 lliures (37.000 euros) als "organitzadors" perquè Pham arribés al Regne Unit. Una quantitat importantíssima en un país on el ingressos anuals per càpita, segons el Banc Mundial, se situen en 2.200 euros.
Per aconseguir els diners que demanaven els traficants havien hipotecat la casa. "He perdut a qui volia i els meus diners", ha declarat el pare. Pham no és l'única vietnamita que hauria perit en el camió. Almenys sis persones d'aquesta nacionalitat figurarien entre els morts. A la luctuosa llista estaria Anna Bui Thi Nhung, una jove de 19 anys i Nguyen Dinh teu, un home de 26. Amb aquest últim la seva dona va perdre contacte dilluns i està desesperada. "Tinc un gran deute de pagar, sense esperança, sense energia per fer res", es lamentava.
Es creu que bona part dels emigrants procedien Yên Thành, un districte rural molt pobre, a la regió de la costa nord central del Vietnam, amb una població d'una mica més d'un quart de milió habitants. "Tot el país està de dol", va declarar a la BBC el pare Anthony Dang Huu Nam, un sacerdot catòlic, en contacte amb les famílies dels desapareguts, que assegura haver parlat amb "més de 100" persones que van deixar aquesta província" a la recerca d'una nova vida ".
L'organització VietHome, al servei dels vietnamites al Regne Unit assegura que hi ha prop de 20 persones denunciades com desaparegudes en dates que coincideixen la tragèdia.
La policia a la República d'Irlanda va confirmar dissabte la detenció d'un home en connexió amb les morts, amb ell ja són cinc, quatre homes i una dona, els arrestats. Els investigadors a Essex, després de tres dies d'interrogatori, han acusat el conductor del camió, Maurici Robinson, de 25 anys, d'homicidi involuntari. - "M'estic morint, no puc respirar" - Begoña Arce - elperiodico.com -
Es creu que bona part dels emigrants procedien Yên Thành, un districte rural molt pobre, a la regió de la costa nord central del Vietnam, amb una població d'una mica més d'un quart de milió habitants. "Tot el país està de dol", va declarar a la BBC el pare Anthony Dang Huu Nam, un sacerdot catòlic, en contacte amb les famílies dels desapareguts, que assegura haver parlat amb "més de 100" persones que van deixar aquesta província" a la recerca d'una nova vida ".
L'organització VietHome, al servei dels vietnamites al Regne Unit assegura que hi ha prop de 20 persones denunciades com desaparegudes en dates que coincideixen la tragèdia.
La policia a la República d'Irlanda va confirmar dissabte la detenció d'un home en connexió amb les morts, amb ell ja són cinc, quatre homes i una dona, els arrestats. Els investigadors a Essex, després de tres dies d'interrogatori, han acusat el conductor del camió, Maurici Robinson, de 25 anys, d'homicidi involuntari. - "M'estic morint, no puc respirar" - Begoña Arce - elperiodico.com -
El que no acabo d'entendre d'aquest trist cas, és com es poden pagar 37.000 euros per viatjar en aquestes condicions, quan per molt menys diners es pot arribar a Europa amb avió, com arriba una gran part de la immigració.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
Sin palabras.
ResponEliminaestá todo explicado....menos lo inexplicable.
Com pot haver-hi gent així, Miquel, al segle XXI. No hem evolucionat res, són homínids primitius, perversos, dolents, els únics capaços de matar per matar, sense remordiments ni càrrec de consciencia. Una merda d'espècie.
ResponEliminaNunca entendere como la ingenuidad unida a la necesidad pueden conducir a esto.
ResponElimina¿Pero a quien sobornaron para pasar tantas fronteras?....
ResponEliminaEs lo que no entiendo, no es más fácil coger un avión hasta Madrid como un turista más, y a partir de ahí és fàcil llegar a la Gran Bretaña. Más fácil y más barato.
ResponEliminaPara los inmigrantes lo fundamental no es entrar, sino poder quedarse. Partiendo de esa base voy a intentar contestarte:
ResponElimina1) Conseguir un visado de entrada les resulta a menudo imposible y las compañías de transporte aéreo, marítimo o terrestre se niegan a venderles pasajes porque en caso de trasladar personas sin documentación están obligados a devolverlos a sus países de origen, y a pechar con todas las consecuencias económicas que se deriven so pena de sanciones de mayor calado. (A pesar de ello muchos consiguen entrar y otros lo intentan por otros medios)
2) La suerte de los poseedores de una visa no es mucho mejor. Los escasos periodos de tiempo que les conceden y una continua vigilancia, localización y estrechamiento de cerco hacen que en un porcentaje altísimo de los casos, una vez expirado el plazo sean inmediatamente expulsados. (Ante este panorama la mayoría decide entrar por otros medios)
3) Adquirir el estatus de refugiado y pedir asilo en la UE todavía es más difícil. Pero una vez obtenido, el problema es aún mayor (estancia previa obligatoria en campos de refugiados, etc. etc. etc.), por cuya razón muchos optan por acceder al mundo presuntamente libre por otros medios.
Francesc, temen más a las burocracias feroces que a las mafias que trafican con ellos.
Yo lo decía en mi ignorancia porqué he oído varias veces que la mayor parte de inmigrantes vienen por el aeropuerto de Barajas, por eso me sorprendía que pagaran tanto dinero para venir de una manera tan insegura.
EliminaChiloé ja t'ho ha explicat, el tema dels papers, les burocràcies i els filtres no funciona igual per a tothom, a Gran Bretanya hi ha molts controls, ara fa poc he llegit el llibre d'una nigeriana i hi surt el cas de la seva parella i el que s'ensopega en aquell país, fins que acaben per fer-lo fora, crec que de tot això en sabem molt poc. Pel que fa a l'espècie humana, si hi meditéssim a fons potser acabaríem per decidir no reproduir-nos més, ben mirat. Però, mira, tenim tendència etèria a l'esperança, què hi farem, deu ser la biologia.
ResponEliminaDoncs si que es complicat, jo pensava que era més senzill entrar a un país Europeu. El que no se és si la Gran Bretanya és el millor destí actualment.
ResponElimina