De la mateixa manera que no es aconsellable legislar en calent, tampoc ho hauria de ser protestar en calent. A més tallar carrers, rondes o estacions de Tren és un brindis al sol, amb l'inconvenient que no es pot dir a la gent que vagi a la Plaça Catalunya i alhora tallar els accesos a la ciutat.
És més fàcil presumptament rebentar vies de tren per exemple, però no les d'aqui sino les d'alli. I aixó és el més terrible d'aquesta sentencia que aixó que acabo d'escriure ja no es llibertat d'expressió sino sedició i bla bla bla, perquè aquesta sentencia a banda de no frenar l'independentisme, ans al contrari, avui ha augmentat el nombre d'independentistes, com deia, aquesta sentencia va contra la llibertat de manifestació de qualsevol tipus, sigui Sindical, ciutadana, de taxistes, funcionaris, etc, tot aixó avui ha deixat d'existir. Demà farà 79 anys de l'assassinat de lluís Companys per una Dictadura feixista, i avui s'ha produit la sentencia d'una altra dictadura contra uns polítics desobedients.  
L'arrel del problema rau en que ara ja no es tracta d'independencia sinó de  la llibertat dels demòcrates a manifestar-se, una llibertat que avui ha mort gracies a un Tribunal de Justicia prevaricador, prevaricador del primer a l'últim. Tenien raó els que deien que la sentencia ja estaba escrita, el judici no va servir per a res, nomès perquè Seoane donés el cop de gracia als presos polítics amb l'acusació de sedició i malversació retirant la de rebel·lió. La rebel·lio que mai va existir pero que al jutge Llarena li va permetre portar el Judici al TSJ de Madrid,