Quan parla d'Europa, Von der Leyen parla de 'Heimat', una paraula complicada, sense traducció precisa. Un concepte alemany que apunta a 'pàtria' o a 'casa', però és moltíssim més que les dues. Un estat de pertinença. Europa com a llar, com un "continent dedicat a la dignitat de l'ésser humà, que respecta i compleix l'Estat de dret, que té l'experiència més profunda del que significa la llibertat. En altres parts el mercat és la força dominant, on el govern és la força dominant. El món necessita l'estil europeu, amb les persones al centre", sosté.
Per això prefereix no parlar de política i centrar-se en polítiques. Per això esquiva tant sí mullar-se en gairebé tot, excepte, potser, en un tema: "El nacionalisme és una cosa que, en última instància, té la intenció de dividir i destruir la UE. Els proeuropeus hem de unificar i reconciliar una agenda. els nacionalistes es defineixen sovint pels enemics que tenen, nosaltres, els proeuropeus, tenim amics, de Praga a Atenes, de Göteborg a Lisboa". I Von der Leyen diu aquesta bestiesa sense enrojolir ni immutar-se, és questió de tenir la cara dura.
Una de les seves variants, la de l'independentisme català, ha fet soroll aquesta setmana, en vigílies de l'entrevista i de l'vot a l'Eurocambra a la Comissió Europea. Quaranta eurodiputats de diferents formacions han enviat una carta a l'alemanya demanant que s'involucri, que hi hagi entre la Generalitat i Moncloa o que encoratgi una mediació exterior. Von der Leyen assegura no estar a l'corrent de la missiva, i deixa clar que no té cap intenció de fer-ho. La seva posició és i serà la mateixa que la Comissió Juncker: es tracta d'una qüestió interna d'Espanya, que és un Estat de Dret i, per tant, les seves lleis han de ser respectades. La Comissió només parla amb els estats membres, són l'únic interlocutor vàlid i des del seu equip no veuen cap raó per a un canvi de rumb o de llenguatge.

 Quanta raó té Von der Leyen quan diu que els nacionalismes divideixen i destrueixen Europa, només que els arbres no li deixen veure el bosc, perquè entenc que no es refereix a el nacionalisme Alemany, Francès, Espanyol, Italià, Polonès, Holandes, Belga, etc., que són l'obstacle autèntic per crear uns Estats Units d'Europa sòlids, no com ara que són només una fràgil unió econòmica més propera al seu inici en la Comunitat del Carbó i l'acer que al que es pretenia que fos, i no ho és precisament per aquests nacionalismes tranuitats. Si ni tan sols han estat capaços de tenir una única selecció Europea de futbol o bàsquet, ni de trobar solució als problemes que els han creat els migrants africans, uns migrants resultat de la seva explotació anterior en el seu propi territori a què han espoliat impunement durant anys. L'única diferència és que aquests nacionalismes europeus són forts i el català és feble. La resta, poesia distòpica.