Algun dia, algú en aquest país haurà d'agraïr a Joan Chamorro la gran tasca que ha fet al davant de la Sant Andreu Jazz Band. Com a mostra dos videos deliciosos que reconcilien amb la música, amb la bona música. No els veureu en cap llista d'exits ni en cap radio fórmula, ni ho necessiten, estan molt per damunt d'aquestes mediocres foteses.
Y porque no sale la pequeña de la Motis, de ocho años; sigue la saga de su hermana gracias a la labor del Chamorro.
ResponEliminaNo me pierdo recital de esta orquesta.
Salut
No ho sabia lo de la germana de l'Andrea Motis. Ho buscaré.
ResponElimina
ResponEliminaAbsolutamente precioso. La música sirve para perdernos y para encontrarnos. Te lo cambio:
https://m.youtube.com/watch?v=z4PKzz81m5c
Uff! eso son palabras mayores, aunque soy más de Miles Davis.
EliminaSUAU SONA
Suau sona la trompeta,
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya,
al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra,
es frena i surt, enganxant-se
una i altre vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós.
Miles ho domina tot.
Mentre escampa amb saviesa les notes,
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui us escriu també.
diguéssim que està sonant:
You don't know vhat love is
del mestre, Miles Davis.
Mi madre era muy de Natalie Cole (además, amiga) y de Chet Baker. Tú eres más de Miles Davis. Tu poema ahora es mío. Y yo creo que soy del aire.
EliminaNathalie Cole sale en un vídeo con Diana Krall cantando 'Route six to six' de su padre, que es una pasada
ResponElimina