A Via lliure varen entrevistar fa tot just un any Joan Margarit, amb motiu de la presentació del seu llibre de poemes ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’. Aquest diumenge amb motiu de rebre el poeta el premi Cervantes, han recuperat l'entrevista, una entrevista molt interessant on Margarit destila saviesa i serenitat, una serenitat que donen els anys. Val la pena escoltar-la.
A l'entrevista Margarit diu que aquest és el millor poema que ha escrit:
VOLDRAN QUE ET MORIS
Sents aquest mar tranquil de cap al tard,
mig orgue, mig violoncel.
Es va fent fosc. Com tots els vells, vigiles
el teu propi final, mentre al llarg de la platja
el mar és una peça de seda desplegant-se.
Escoltes el que et diuen les onades:
que els qui t’estimaran, voldran que et moris.
Perquè els estimaràs, voldràs morir-te.
La lògica implacable de l’amor.
La lògica implacable de la mort.
L’alleujament que dóna saber que estan tan junts.
*
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
La verdad, nunca sentí la poesía, ha sido siempre mi asignatura pendiente, bueno, una de ellas...
ResponEliminade la entrevista he oído cinco minutos, la verdad es que en su mayoría lo entiendo, sobre todo al poeta, al periodista menos... y me resulta fatigoso..
Un saludo
Para sentir la poesia, tienes que encontrar a tu poeta iniciático, y luego todo te vendrá dado. El mío fue Pessoa.
EliminaSaludos
Mal favor.
ResponEliminaA partir de ahora será un proscrito. El Cervantes no es de recibo en estos pagos.
Salut
I perquè no? és un premi important i merescut, a més no crec que aixó a ell el preocupi massa.
ResponEliminaSalut
No, ho sé. Tampoc el preocupa al Mendoza...i está mal considerat.
ResponEliminaSalut